La primera excavació arqueològica es dugué a terme als anys 60, quan el Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona feu una actuació de prospecció a l'entrada de l'església, tocant al mur sud. Segons les referències de Mn. Anton Margarit, doncs no es coneix cap tipus de documentació d'aquesta situació, els resultats foren totalment nuls. L'any 1982 es realitzaren unes obres de restauració. Es feu una perforació dins l'estança de la sagristia (no se sap exactament on), a la terra del reompliment es localitzaren: una peça de ceràmica vernissada (una olla) i 13 monedes corresponents als segles XV, XVI, XVII i XIX [actualment formen part de la col·lecció de la Parròquia, tot i que no estan localitzades amb exactitud i no les hem pogut estudiar (?)]. Es decidí aleshores dur a terme una excavació arqueològica d'urgència des del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya sota la direcció de Charo Lòpez. A l'única cala que s'obrí es van trobar dos nivells: el nivell 1 era de terra orgànica amb algun os aïllat. El nivell 2 era de terra blanca pel compost de calç amb fragments de ceràmica moderna (sobretot catalana decorada blava, i verda del segle XVIII), morter de calç, ossos, escòria de ferro, estuc pintat i fragments d'elements arquitectònics de guix (cornises, plafons, etc.). Adosat a la paret sud de l'estança es localitza un tros de mur que es datà al segle XVIII. L'informe de l'excavació conclou que les troballes són indicatives dels últims quatre segles d'història (a partir del segle XVII). Actualment encara es conserva el testimoni d'un mur molt semblant a la sagristia. El parament, d'una alçada d'uns 1'60 m està constituit per carreus ben escairats i blocs irregulars lligats amb morter de calç. Podria tractar-se de les restes d'una construcció del segle XII, moment en que es data una primera església romànica sobre la qual s'edificà l'actual.
