Església de Sant Bartomeu de la Valldan
Berga

    Berguedà
    Antic municipi de la Valldan
    Emplaçament
    Al nord de la Serra de Noet, sota del Polígon Industrial.

    Coordenades:

    42.0901
    1.83164
    403375
    4660440
    Número de fitxa
    08022 - 28
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal i física
    BCIL
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Parròquia de Sant Bartomeu de la Valldan, rectoria
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri.

    Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980.

    AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34.
    BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: "Sant Bartomeu de la Valldan", dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978.
    BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51.
    RIU, Manuel: "Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona", Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24.
    VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: "Sant Bartomeu de la Valldan", Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127.