Escut de l'Espina
Collsuspina

    Moianès
    L'Espina
    Emplaçament
    A la dovella de la porta principal del mas

    Coordenades:

    41.81753
    2.17817
    431744
    4629844
    Número de fitxa
    08070 - 14
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVI-XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    NNSS, 30/3/2006
    Accés
    Obert
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    002202700DG33A
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    A la dovella central de la porta principal del mas de l'Espina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb les inicials, possiblement, d'un propietari de l'Espina enllaçades amb una S. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut.

    Desconeixem la cronologia exacta de l'escut, tot i que pel context podem aproximar que es tractaria d'un element dels segles XVI-XVII. L'Espina és una de les masies més antigues del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca ( mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferents documentació de l'activitat del mas al segle XVIII.

    Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
    Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.
    Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10/9/1982.