Era del Cellers Rellinars

    Vallès Occidental
    El Cellers
    298

    Coordenades:

    41.64461
    1.89229
    407753
    4610911
    08179 - 390
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Modern
    XVIII-XX
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    08178A009000030000OQ
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    L'era del Cellers està situada al nord de la masia, damunt d'una codina on també hi ha l'accés a la pallissa i un porxo per al carro. Està situada en un lloc sec i arrecerada del vent. L'accés es fa des de la casa mateix, voltant la bassa cap dalt o bé pujant pel camí que s'enfila pel darrera de la casa i cap a la carena del Sallés o Cellers. L'accés amb els carros es feia per aquest darrer camí. És de planta quadrangular, amb un lleuger pendent cap al mur de llevant per poder aprofitar l'aigua de pluja cap a la bassa. No és de terra batuda sinó que està construïda majoritàriament per cairons amb decoració de ditades disposats amb el sistema de trenada. S'hi poden veure varies etapes d'ampliació o de restauració. Només difereix la part del davant del porxo, on hi ha varies fileres de lloses de pedra calcària de grans dimensions. La porxada és de planta rectangular, i la crugia d'un sol volum. El cobert és a doble vessant, de fibrociment i carener perpendicular a la façana principal. La portalada és oberta, amb arc rebaixat, de grans dimensions per entrar el carro o el tractor. A mà esquerra de la façana hi ha una pedra gravada on es pot llegir "ANY 1839" (la lletra N invertida) mentre que a mà dreta de la portalada hi ha una placa metàl·lica de "La Union" datada de 1828 i més a la dreta una pedra visible, novament gravada amb la data de 1816.

    L'era i la pallissa és un element constructiu que forma part de l'arquitectura popular. Estan concebuts com dos elements importantíssims en un mas. A l'era es bat, mentre que a la pallissa s'emmagatzema la palla o el farratge.
    Ja fa anys es va restaurar la pallissa canviant les bigues i llates de fusta que suportaven la coberta de teula àrab per bigues de formigó i teulat de fibrociment. També és va fer arrebossar la façana per protegir el paredat originari de pedra i argamassa.