Davant de l'edifici de Can Riba trobem aquesta embaladora, empaquetadora de palla o premsa d'embalar de palla ( la terminologia varia segons la zona). Es tracta d'una embaladora estàtica de grans dimensions amb una base de pedra on es recolzava en la base de la pròpia embaladora i que estava adaptada a la caixa d'embalar. En aquesta no hi ha la caixa, que com en altres embaladores podria es caracteritzava per una caixa de fusta amb una cremallera als costats més estrets d'on sortien uns braços llargs de més de dos metres que enxampaven una tapa, o barret, que duia la premsa i que, per la cremallera, comprimien la palla. A la cara més ampla, i de mitja premsa cap a terra, hi havia una porta per on sortia la bala ja lligada, operació que es feia des de fora estant per uns forats estratègics pels quals s'introduïa una agulla enfilada amb filferro, de metre de llargada, per anar d'una banda a l'altra els tres o quatre tombs que l'operació demanava. A la part superior hi veiem una biga de fusta on s'encaixava la caixa i el sistema d'engranatge.
El sistema per fer bales de palla era el següent: Per una banda un home punxava amb l'agulla i, per l'altra, n'hi havia un altre que lligava els caps amb unes tenalles i una bona estrebada de genoll. Un cop lligada la bala els dos embaladors aixecaven el barret i, cada un amb un ganxo, enretiraven la bala fora de la premsa.
El que és rellevant d'aquesta embaladora és la seva tipologia, ja que normalment les embaladores eren mòbils, però aquesta no ho és. Alguns dels museus dedicats a la vida rural que trobem al nostre país han confirmat aquesta excepcionalitat.
