Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com "el poble sec". A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.
Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.
