Si bé no s’ha fet cap exploració arqueològica de l’indret, creiem que per la seva orientació i el fet d’estar propera a un corrent d’aigua i a una via de comunicació, hi ha la possibilitat d’haver estat usada com a habitatge o refugi en temps Prehistòrics i possiblement també en l’Edat Mitjana.
En la documentació apareix esmentada per primera vegada en el Registre d'Hipotèques l'any 1781, quan Martí Julió, pagès del Casó, del terme de Sant Martí de Coforb, ven al quitar a Maria Costa i Julió, muller d’Antoni Costa, pagès d’Avià, la balma del Casó i diverses peces de terra pel preu de 47 lliures.
L'any 1863 tornem a documentar les balmes -o forats- del Grau, apareixent ja com a derruïdes. També es documenta un hort anomenat "Hort del Julió", davant les dites balmes.
L’anàlisi de l’edifici senyala dos moments constructius:
Segle XVIII: possiblement d’aquesta època data la construcció de l’àmbit meridional. Inicialment deuria constar d’un sol nivell sense compartimentació interna, els senyals de sutge en una escletxa, on actualment es troba el passadís, indicaria que en aquest moment la llar de foc estaria situada en aquest indret.
Segle XIX: s’amplia la casa excavant l’àmbit septentrional i amb la construcció d’un nivell superior. A planta baixa es canvia la distribució de l’àmbit primitiu amb la construcció d’envans de compartimentació i una escala d’accés a la planta pis, la llar de foc es trasllada a l’angle meridional on es construeix un banc escó de pedra. Es forada un estret passadís que permetrà una comunicació amb el nou àmbit excavat que es dedicarà a pastador i forn. En el primer nivell i sobre l’àmbit primitiu es compartimenta l’espai amb la construcció de dos envans. Es forada la roca amb la construcció d’un passadís que conté una curta escala per accedir a l’habitació de sobre el pastador i el forn.