Quan algú es moria, els dos veïns de més a prop (o sigui, el de més a la dreta i el de l'esquerra) quedaven obligats a menar el dol. D'una casa l'home menava el dol dels homes i de l'altra casa la dona menava el de les dones. Com que en aquell temps els morts es portaven a pes de braços, tenien l'obligació de dur-lo els homes de les segones i terceres cases de cada banda de la casa mortuòria, eren doncs, quatre homes que es rellevaven a trossos per dur-lo. A l'enterrament només hi anaven els parents i alguns amics de molta intimitat i sortien darrera del mort en fila índia: primer el menador de dol dels homes seguit pel parent més proper i dels demés anat baixant pel grau de parentesc; venien després les dones seguint el mateix ordre. Així tornaven del cementiri formats amb el mateix ordre fins a la casa del mort on el menador del dol deia un parenostre i quedava dissolt el dol. Quan venien del cementiri a la casa, els treien un rentamans i es rentaven. Quan el mort era un nen el portaven els nens i quan era una nena, les noies.
