Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres situada al sud de la finca núm. 22 del carrer del Pont fent mitgera amb aquesta i també amb les edificacions modernes que miren a la Plaça de l'ômnium Cultural. La façana principal mira al carrer del Pont i la posterior dona al carrer dels Patis. Consta d'una parcel·la rectangular característica de les finques entre mitgeres o "parcel·la gòtica" de dues crugies amb un pati a la part del darrere i composta mitjançant una PB+ 2 Pisos i coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada al carrer del Pont. La composició de la façana és geomètrica, ordenada i amb un predomini del massís respecte el buit. Presenta pocs elements d'interès. A la planta baixa s'obren tres obertures; una porta coronada per un arc escarser de perfil rebaixat a la part esquerra i d'accés a l'obrador, la porta d'entrada als habitatges situada a la part central i coronada també per un arc rebaixat i amb la part dreta una finestra de grans dimensions que ocupa l'emplaçament d'una porta d'accés també a l'obrador. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dos balconeres coronades en arc rebaixat amb els balcons sobresortint del pla de la façana, amb una llosana de maó ceràmic disposada en degradació i sostinguda per dos permòdols també de maó ceràmic i amb la barana de ferro forjat de barrots tornejats i pasamà recte. Emmarquen una finestra de petites dimensions utilitzada com a ventilació de l'escala. Finalment i a nivell de la planta segona hi ha tres obertures més situades al damunt de les del pis proincipal i formades per dues balconeres amb barana tornejada de ferro forjat que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Corona la façana un ràfec o cornisa composta per tres filades de maó pla. Aquesta cornisa sosté la coberta.
La façana està revestida per una capa de pintura de color ocre que en fa dificil veure'n el seu aparell original. L'interior de la planta baixa està dividida en dues crugies i cal destacar el forn de pa de grans dimensions amb una cúpula formada per maons ceràmics i restes de maons refractaris i amb la boca de ferro forjat on hi ha l'inscripció de "Talleres Solé" i al seu costat l'accés al pati de la part del darrere. Aquest espai que mira al carrer dels patis està ocupat pels vestigis de dues voltes de canó d'arc de mig punt amb les dovelles disposades a plec de llibre i formades per còdols de riu, units amb argamassa de calç seguint una orientació est-oest i separades per un mur mitger. Val adir que la volta de l'esquerra està tallada per un pou construït tardanament i el qual s'ha diferenciat en una fitxa específica. La façana del darrere de la casa es amb aparell de còdols de riu, maons ceràmics reforçats per bigues de fusta verticals a partir del primer pis seguint la tècnica de les parets d'entramat i tàpia.
La casa manté encara dos elements que mereixen ser documentats i protegits com ara l'antic forn de pa del poble i les restes de les voltes de pedra d'arc de mig punt del pati del darrere que coincideixen amb l'emplaçament de les antigues parcel·les gòtiques disposades en forma més aviat concèntrica en l'eix carrer església, carrer pont, carrer dels Patis i carrer o plaça de la font del Mestre i dibuixant una forma més aviat ametllada que ens fa pensar en un origen molt remot o antiga sagrera vinculada amb l'església de Sant Quirze. Si aquesta teoria fós certa les voltes conservades al pati d'aquesta finca correspondrien amb els elements més antics de Sant Quirze i amb u origen alt medieval de mitjans del segle XI i XII que amb els temps van ser integrats en les parcel·les de les cases gremials desenvolupades en l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça Major) i carrer del Pont.
Història
Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210)
Bibliografia
SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III
ACM. Carpeta 17 plec 2 "registro de vesanas de los años 1828-30". "demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma" 1830.
AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.
