Coneixem notícies indirectes d'aquest mas en el fogatge de 1553, on hi consta "lo bastart Soler", de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Aquesta referència crua i directa ens dóna a entendre que en aquest moment el mas era habitat per un fill il·legítim que prenia el cognom de Soler. En fogatges anteriors el Soler no hi apareix, però no es pot descartar que la casa sigui més antiga i que anteriorment hagués tingut un altre nom. La data de 1666 inscrita en una placa indica, segons els seus propietaris, que a la casa hi havia alguna referència amb aquest any. Però tot sembla indicar que va ser durant el segle XIX que la masia va créixer considerablement, i també en aquest moment es va construir la gran pallissa. Ja al segle XX, en plena Guerra Civil l'Ajuntament va decidir la confiscació d'aquest i altres masos del municipi. En aquesta època el Soler pertanyia al gran mas dels Plans, de la parròquia de Sant Joan d'Oló, i el 1962 l'aleshores propietari, Francisco Plans, el va vendre a la família Bertrans, del mas veí del Canadell. Des d'aleshores la casa ha tingut alguns estadants de cap de setmana.
Però el Soler és molt conegut a Oló perquè des de 1979 acull anualment la festa coneguda com la Diada del Soler, que va començar com una trobada de pares i nens del Moviment Júnior però amb el temps ha esdevingut oberta a tothom. La festa va començar el 1973 al mas Vilanova, i després es va traslladar al Soler, on hi havia la possibilitat d'aixoplugar-se a la casa en cas de mal temps.