El Rentador
Calaf

    Anoia
    Cami vell de Prats de Rei
    Emplaçament
    Es troba al costat del camí vell de Prats de Rei.
    653

    Coordenades:

    41.72684
    1.51972
    376882
    4620507
    Número de fitxa
    08031 - 109
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Any
    1760
    Estat de conservació
    Bo
    L'any 2009 es van dur tasques de restauració. Tot i això la vegetació ha envaït l'entorn per manca de manteniment.
    Protecció
    Legal
    BEI. Catàleg de Béns a Protegir.
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Calaf
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme

    Es troba ubicat a l'antic camí dels Prats de Rei. Era el safareig comunal de Calaf, fins que va entrar en desús amb l'arribada d'aigua corrent a les llars. Es tracta d'un espai rectangular de grans dimensions, ubicat sota el nivell del sòl. Els murs que tanquen l'espai estan fets amb carreus irregulars de pedra, i a la part superior carreus més grans, i ben treballats en forma arrodonida. Cal destacar-hi en els murs, les obertures, que tenien funció per deixar-hi les coses. Aquest mur es troba obert per una part del sector que dóna al camí, on hi trobem les escales per accedir-hi. Aquestes estan fetes amb carreus de pedra ben treballats.
    Cal destacar la poca alçada del rentador fet que devia provocar que s'hagués de rentar la roba de genolls, tal com ens indica Ignasi de Llorens, en la Topografia médica de Calaf, l'any 1903. Es pot observar la canalització que portava l'aigua segurament des de la font de Sant Jaume. Actualment encara hi arriba aigua.

    Fou construït entre 1760 i 1761, al costat de l'antic rentador. És interessant poder reproduir la descripció feta d'aquest rentador l'any 1903, en la Topografia médica de Calaf, feta per Ignasi de Llorens, el qual no el deixa ben parat. " A un kilómetro de Calaf, contiguo al antiguo camino de Prats de Rey, se halla instalado el lavadero público, que por no reunir condición alguna aceptable, ni siquiera tiene la de proximidad. Hallase construido en una hondonada del terreno, sin cobertizo que resguarde a las lavanderas del sol y de la lluvia, con un solo aljibe sin altura alguna, de manera que para lavar la ropa, las mujeres tienen que hacerlo de rodillas y con el cuerpo inclinado hacia el fondo del aljibe, lo cual resulta penoso en extremo. En dicho aljibe se lavan todas las ropas, lo mismo las sucias y contaminadas de viruela, tifus, difteria, sarampión, etc, que las que proceden de gentes sanas. Esto es muy peligroso y no dudamos que la filiación de algunos contagios debe hallarse en este inmundo lavadero.
    Si malo es el lavadero, peor es la manera de practicar el lavado de la ropa. Aquí no hay desinfección previa de las ropas procedentes de enfermos afectos de males infectos –contagiosos, ni purificación alguna del aljibe después de lavadas aquellas.
    Es menester que el Municipio construía el deposito del agua destinada al lavado, a una altura suficiente, para que las mujeres puedan lavar en pie: procurar construir dos aljibes más pequeños, destinados exclusivamente a la desinfección previa de las ropas contaminadas, construir cobertizos que resguarden a las lavanderas y procurar que todos los días se renueve el agua. Así evitaran en primer lugar, el hedor que despide el actual lavadero, en segundo lugar evitara el contagio de las enfermedades infectivas, y por último, hará un bien a las lavanderas, que son, generalmente, las primeras víctimas de tamaño abandono higiénico".
    Al 2009 es van dur tasques d'adequació i neteja del rentador.

    LLORENÇ GALLART, I (1904). Topografia médica de Calaf. Barcelona. Reial Acadèmia de Medicina y Cirugia de Barcelona
    MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf.