El Molinot
Argençola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Situat a l'inici del camí que porta a Albarells, a dia d'avui, queden unes quantes restes que ens recorden el que fou. Tot i ser un terreny de cultiu, s'observa clarament quina era l'estructura de la bassa amb la seva forma circular. A l'est d'aquesta bassa, hi havia el cacau, molt ben conservat. En la part superior d'aquest, hi ha una llinda amb una inscripció que ens remunta al 1791. De l'edifici del molí, queda només dempeus una part, i en un estat de conservació deficient, si més no, la part exterior. A l'interior s'observa una volta de canó lleugerament apuntada, així com les estructures inferiors del molí. A l'exterior s'observa una de les sortides de l'aigua del molí, amb un petit arc de mig punt.
Situat a la proximitat del riu Anoia, del qual es proveïa d'aigua, i era la seva font d'energia.
La llinda de 1791, no correspon aquesta edificació, sinó a una casa del poble de Jorba.
Història
Les referències més antigues daten del segle XV, tot i que segurament el molí té uns precedents més antics. En un capbreu de 1493 de Porquerisses, dels Hospitalaris, entre les confessions no hi ha cap molí fariner, però si que hi ha una menció indirecta, en les afrontacions del diferents bens afectats és parla de " lo tros del molí" i la " sèquia del molí".
En un document de 1525, es troben les afrontacions del molí, a l'est limita amb un hort de Joan Queralt i part del terme del Castell. Al sud, limita amb la riera de Porquerisses (actual riu Anoia), a l'oest amb part d'un hort de l'hereu de Joan Aliatxo, i un altra part amb l'hort de Bartomeu Carreras, i al nord amb el camí ral de Cervera a Igualada, així com el camí de Porquerisses a Calaf.
En una altre capbreu, de l'any 1575 es torna a citar al molí amb les seves afrontacions que no varien gaire respecte les descrites anteriorment. Descriu també les confessions del moliner, on diu que té dos molins.
Es torna a tenir una referència al segle XVII, exactament al 1638 en els documents de la Comanda de Cervera de l'Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem.
Es possible que aquest molí funcionés fins a finals del segle XIX, pel record que en tenen alguns veïns d'edat avançada d'històries explicades pels seus avis.
Bibliografia
PALAU I RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l'Anoia. Miscel·lània penedesenca, Vol.: 15
BORI, Ramón(1987). El Molinot de Porquerisses.