El Molí Blanc
Jorba

    Anoia
    Al sud est del nucli de Sant Genís, al Km 1 de la C-241c. Avinguda de l’ermita de la sala.
    Emplaçament
    Entre els camps dels Molí blanc i de Cal Mateu, al nord del riu Anoia.
    319.8

    Coordenades:

    41.58472
    1.57712
    381396
    4604647
    Número de fitxa
    08103 - 76
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII, XIX, XX
    Estat de conservació
    Bo
    Reformat a finals del segle XX
    Protecció
    Legal
    BPU
    Fitxa A14 del catàleg de bens a protegir del POUM.
    Fitxa 1 del catàleg d’dificacions en sòl no urbanitzable
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    26431 Inventari del Patrimoni Arquitectònic
    Accés
    Obert
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08102A009002080000LI
    Autor de la fitxa
    Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)

    Edifici amb la tipologia típica dels molins paperers de Catalunya, així com de masia senyorial, amb planta baixa, primer pis, mirador i soterrani. 
    Construït proper al riu Anoia i la riera de Tous, rep el seu nom perquè les façanes estaven fetes amb serigrafia de morter de calç blanc, remarcant portalades i finestres i el sota del voladís de la teulada. Aquest voladís fet de rajoles estava pintat a mà amb rombes blancs.

    Correspon a un edifici d'un únic cos, de planta quadrangular i a quatre vents, amb coberta de teula àrab a doble vessant. A la primera planta, i a la façana principal hi trobem la porta d'entrada feta amb blocs de pedra rectangulars i rematada amb arc rebaixat. A la dovella central, emmarcada dins d'una cartel·la, es pot llegir any 1750. A la banda nord hi ha dues finestres rectangulars també rematades amb arc rebaixat, exactament iguals que les quatre existents al segon pis. Aquestes dues primeres plantes estarien destinades a habitatge mentre que el soterrani hi hauria l'activitat pròpia del molí.

    La part superior, és a dir el mirador, està composat per un seguit de petites finestres rectangulars, 10 per façana distribuïdes uniformement. Tant a la façana principal com a la posterior, i en una filada superior n'hi ha tres més, col·locades just per sota el carener. Aquest conjunt d'obertures formaven part de l'assecador del molí paperer.

    Actualment la construcció és de pedra vista, amb pedres carejades a les cantonades, i totes les obertures, així com la cornisa sota el voladís, estan emmarcades amb un marc de morter de calç blanc.

    L'edifici  a finals del segle XX i per adaptar-lo als nous usos, va patir una rehabilitació important, però ha conservat elements originals tant del molí com de la mateixa edificació. S'han integrat les bigues, parets de pedra, escales, voladís, voltes catalanes, etc. També es conserven elements propis del molí com la bassa així com les 46 finestres del mirador.

     

    El molí blanc és un molí amb una llarga història de transformacions, primer era un molí draper, posteriorment fou un molí fariner, i ja a inicis del segle XVIII, entre 1720 i 1740 començà a fabricar paper. L'intendent general de Catalunya, el 1753 concedia un establiment al pagès de Jorba, Josep Mata, per construir dos molins paperers que aprofitaven les aigües del rec que continuava des del molí dels Batants. El 1781 es va fer un altre establiment a Mateu Boix per aixecar un altre molí paperer. Durant el segle XIX el Molí Blanc fou propietat de la família Jover i Amigó, primer en mans de Bonaventura Jover, després de Joan Jover i finalment Joaquim Jover. Els últims propietaris va ser la família Casellas i Cuadras.

    Durant tot aquest temps hi va haver diferents arrendataris i gerents. El 1776 en Pau Vinyals de Sant Pere de Riudebitlles era l'arrendatari. Posteriorment, entre 1814 i 1846 ho és la família Guarro, paperers de la Pobla de Claramunt. Vers a finals d'aquesta centúria, entorn el 1860 l'edifici ja torna a funcionar fent paper de barba, producció que continuarà fins inicis del segle XX quan es comença a produir paper d'estrassa. El 1898 la família de Jaume Miquel i Parera s'hi trasllada, i tant ell com sobretot el seu fill Fidel, hi treballen fins al 1944. A partir d'aquí entre 1948 i 1962 la gerència va a càrrec de l'Albert Helbig, més tard Pedro Berenguer arrendarà el molí a Josep Morgades Casanoves qui estarà al capdavant fins al 1973. Per últim és Josep Ventura qui agafa la gerència del molí per seguir fabricant paper d'estrassa assecat, i també paper de filtre, ampliant i completant les instal·lacions amb un assecatge industrial, fins que 1976 que para l'activitat paperera.


    El molí restà gairebé deshabitat durant 26 anys, només hi havia un llogater que hi fabricava paper, activitat que va finalitzar el 1998. És en aquest moment quan ja en mans de la propietat actual es realitza la rehabilitació de l'edifici, que ha anat evolucionant fins a la seva fesomia actual, i transformant-se en un allotjament rural.

    Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): Història de les Comarques de Catalunya. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.

    Palau i Rafecas, Salvador; Els molins fariners de la conca de l’Anoia. Miscel·lània penedesenca, 1991.