Segons aquesta llegenda, l'amo d'en Comermena s'estimava molt els seus gossos, especialment a un d'ells. En més d'una ocasió, el seu gos preferit s'havia clavat espines a les potes, i en Comermena, per a que no li tornés a passar, va decidir encarregar-li unes espardenyes. Ben aviat aquest fet va ser conegut per tots els veïns de la rodalia i, fins i tot, un torellonenc li va compondre la següent poesia:
"Cobles noves s'han dictades,
tot cantant us les diré;
tretes són d'en Comermena
i de son gos perdiguer".
De perdius i de llebretes
bé n'és un caçador.
Ja n'agafa l'escopeta
i dret se'n va a Torelló.
Quan a Torelló arriba
el gos mostra al corder:
-Un favor que us demano,
que n'és cosa que convé:
per al gos unes espardenyes
sien fetes ben aviat.
Ai del gos d'en Comermena,
com anirà ben calçat!
-Espardenyes per a un gos
jo no en faria mai;
en ser el temps de la calor
el faria anar a cavall,
estaria reposat.
Ai del gos d'en Comermena,
bé en serà ben regalat.
-Les espardenyes són fetes.
-Ara me'n fareu el preu.
-Valen quatre pessetes,
una per cada peu.
Com que és home de grans prendes,
un xinxó d'or li ha donat.
Ai del gos d'en Comermena
bé en serà ben regalat.
