La llegenda explica que, temps enrere, hi havia un boscater a la zona de Montserrat. Un dia, al capvespre, se li va aparèixer un cavaller que s'oferí a traginar-li la llenya, i el boscater acceptà l'ajuda; entre tots dos van carregar el cavall, i el cavaller li donà una ordre al cavall: "Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat". El cavall sortí corrent i al cap de poc temps tornà descarregat de llenya.
El cavaller li va oferir la possibilitat de ser l'amo del cavall, amb una única condició: al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant i, si no en trobava cap, el boscater hauria d'anar a viure amb ell.
El llenyataire va acceptar l'oferta, i amb els anys el cavall li va proporcionar molts guanys, omplint la seva vida de benestar, però no va trobar el moment de comprar un cavall igual.
El dia que es complien els deu anys, es va presentar de nou el cavaller, que era el diable. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall com el Cavall Bernat, i el boscater va contestar que no n'hi havia cap de semblant al món. El diable es va treure la màscara i li va recordar el pacte: el bosquerol havia d'anar a viure amb ell. Quan va comprendre-ho va demanar clemència, però el diable es mostrà insensible. La dona del boscater va defensar el seu marit i es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser aleshores que el cavall va llençar un renill i s'encabrità, fugint muntanya amunt, on va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. En veure-ho, el llenyataire li va dir al diable que es podia cobrar el deute amb qualsevol de les roques que s'assemblés al seu cavall.
També s'explica que el diable va llançar una amenaça: ningú podria escalar la roca que havia estat el seu cavall, i el que ho fes, si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home, motiu pel qual els que l'escalen un cop repeteixen l'escalada.
