EL CASTELLOT

Avià

Molts són els motius que fan pensar que aquest és el lloc on s'aixecà el castell d'Avià: per una banda el topònim que es conserva de "El Castellot", la situació elevada i de protecció del camí Ral de Cardona, la proximitat a l'antiga església de la sagrera i les troballes de ceràmica dels segles IX-XI als camps propers (CAMPRUBÍ, 1998) i fruit de la prospecció realitzada per Ramon Martí l'any 1997 (citat més amunt). Es tractaria possiblement d'una torre castellera situada sobre una base de pedra que faria les funcions de torre fronterera destinada a la vigilància, protecció de camins i de nuclis d'habitatge. La seva funció principal seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona i que donava accés al nucli d'Avià. El primer document que nomena el castell és de l'any 898, es tracta de la donació que va fer Fruila d'una terra conreable situada al terme del kastro Avizano (BOLÓS i PAGÈS, 1986). A un altre document, també de Sant Llorenç prop Bagà, l'any 1031 Giscafred i la seva esposa Bonil·la donen al monestir un alou situat al comtat de Berga, dins el terme del castell d'Avià : "Et est in comitatum Berquitano, in castro Avizano, ad ipso Campo" (BOLÓS i PAGÈS, 1986). Més tard, en un capbreu de la parròquia de Sant Pere de Madrona del 1601 (SERRA, 1992), s'especifiquen sovint com a límits de les donacions les terres del castell d'Avià; també al capbreu del monestir de Serrateix de 1729-1732 (Arxiu Diocesà de Solsona) surten com a terme les terres del Castell d'Avià especificant que abans eren de Golorans i de Bonell, en una confessió de terra feta per la vídua de Josep Gible de Berga. Aquestes dades confirmen la seva existència en aquesta època, encara que possiblement ja no existiria la construcció primitiva però es mantenia el topònim i els dominis. Sembla que una part del castell es conservà fins a finals del segle XIX en que va ser enderrocat per construir la casa actual. Aquesta destaca perquè segueix una estètica modernista. En aquesta casa va passar alguns estius abans d'exiliar-se Jaume Serra i Húnter, filòsof i diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana l'any 1932. En concret, al 1932 es va quedar amb la casa que havia sigut del mestre Josep Perayre i Cunill des del 1866, després d'un embargament. En exiliar-se al 1939, per ordre de la Incautación de Bienes y Viviendas, se li requisà la casa que passà a ser la seu de les Juventudes Falangistas de Avià.