El Barbat
Balenyà

    Osona
    Camí del Barbat

    Coordenades:

    41.83748
    2.20904
    434328
    4632034
    Número de fitxa
    08017 - 42
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XI-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000504800DG33A0001TK
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

    El mas Barbat és una masia d'origen medieval construïda sobre la roca natural, que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. A l'interior s'observen vestigis de la construcció primitiva, en els murs de base atalusada i d'una amplada considerable. Sobre aquesta edificació se'n va bastir una al segle XVI, sobre la qual es va alçar un pis al segle XIX.

    És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte a les golfes on són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La finestra de l'eix central té la llinda amb una inscripció complexa, on es llegeix "any 1515". A la façana de ponent en destaca un gran pòrtic d'arc de mig punt de pedra tapiat i una cisterna. La façana de llevant presenta un finestral amb incisió conopial i diverses obertures amb llinda de fusta. La masia està construïda sobre la roca tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que a la façana posterior s'hi accedeix directament pel pis. Aquesta façana està reforçada amb dos contraforts. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams es troba deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de llevant hi ha diversos cossos annexes, un dels quals té una llinda datada de "1711".

    L'origen del mas Barbat el trobem en una casa forta anomenada Montbarbat, documentada des del segle XI. El 1163 el mas fou cedit pel bisbe de Vic a Ramon de Dosrius. Al segle XIV ja la trobem sota domini dels Centelles. A partir del segle XV deixarà de considerar-se una casa forta i freqüentment passarà a denominar-se, junt amb els seus hereus, Barbat. En el fogatge de l'any 1497 hi consta "lo mas Monberbat" i en el de 1553 Joan Berbat. Segons l'amirallament de 1862, pertanyia a Josep Canas i Vinyes de Centelles

    CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau.
    IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
    IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
    PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.