Entorn de 1950 els Ministeris de l’Aire i de Governació van decidir instal·lar un centre de telecomunicacions de Transradio Española S.A. a Parets del Vallès i a Lliçà de Vall. Constituïen el centre de Barcelona que, junt amb altres cinc centres repartits en diferents punts de la geografia espanyola, s’encarregaven de les telecomunicacions sense cable. L’emplaçament es va escollir per les bones condicions del terreny: bàsicament, la humitat i l’horitzontalitat. A Parets del Vallès hi havia l’estació emissora i a Lliçà l’estació receptora. Els dos centres estaven separats uns dos Km però funcionaven de manera sincronitzada.
La construcció de l’estació de Lliçà de Vall devia començar a principis de 1949. Ambdós centres van estar actius entre 1951 i 1970 aproximadament. A Lliçà de Vall hi havia una torre-antena de gran alçada, mentre que a Parets n’hi havia dues de bessones, d’uns 100 metres d’alçada i que en el seu moment foren les més altes d’Espanya i es comptaven entre les més altes d’Europa. En la construcció de les torres hi va intervenir l’empresa “Torres Quevedo”, de l’Instituto Nacional de industria, en col·laboració amb el Ministeri de l’Aire. La direcció de la instal·lació va anar a càrrec dels enginyers Luís Cáceres, Orriols i Castells.
Les torres altes servien per a les comunicacions d’ona llarga destinades als països europeus, però els centres estaven equipats també amb altres antenes d’ona curta que s’orientaven bàsicament cap al continent americà. Transradio era la continuadora de la “Compañía Nacional de Telegrafía sin Hilos”, i s’encarregava de les radiocomunicacions; és a dir, les comunicacions per aire que bàsicament consistien en l’enviament i recepció de telegrames. El centre de Barcelona comptava amb 200 empleats, incloent-hi motoristes i ciclistes que feien el repartiment dels telegrames. Diàriament, s’enviaven i es rebien uns 1.200 missatges.
El 1970 els dos centres van deixar de funcionar perquè havien quedat obsolets, ja que en aquesta època les comunicacions per satèl·lit es van imposar com a més efectives. A Parets es van desmantellar les antenes i l’edifici del centre. A Lliçà es van desmuntar les antenes exteriors, però l’edifici es va mantenir i s’oferí en règim de lloguer; primer a una empresa química i posteriorment a d’altres indústries.
