Drac de Vacarisses

Vacarisses

Molts pobles que envolten el massís de Sant Llorenç del Munt tenen vinculació amb la llegenda del Drac, una de les més antigues de Catalunya, protagonitzada per un heroi vinculat a la fundació mítica del país i que explica la presència de la majoria de dracs festius catalans. La versió escrita més antiga que es coneix d'aquesta llegenda és la recollida l'any 1871 per Anton Vergés i Mirassó. La narració, que segueix els arquetips de llegendes medievals similars, transcorre pels escenaris naturals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, amb unes formacions rocoses espectaculars per on la llegenda diu que van fugir atemorits els almogàvers i els seus cavalls en el seu primer encontre amb el drac. La llegenda situa la història no abans de finals del segle IX (època de Guifré el Pilós). La figura del drac s'incorporà primer a una processó religiosa de Barcelona i d'aquí passà a moltes processons de Corpus catalanes i festes majors, moltes de les quals hereves de la llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt. Alguns pobles i ciutats que han incorporat amb una vinculació més directe elements d'aquesta llegenda a les seves festes són Terrassa, Sabadell o Matadepera.
Després de 1975, dins el període de recuperació dels ajuntaments democràtics, moltes poblacions van “reinventar” les festes populars i en molts indrets es construïren dracs. En el cas de Vacarisses, a mitjan de la dècada de 1980 i per iniciativa de Gavino Rodríguez Dolz, amb el suport de l'Ajuntament, es va crear una colla de diables. Per la Festa Major de Sant Felip Neri de 1984 es van estrenar amb un repertori de diables i, l'any següent, s'introduïa la figura del drac, construït per membres de la mateixa colla. El Drac de Vacarisses va participar dues vegades al correfoc de les festes de la Mercè de Barcelona (1985 i 1986). Poc després la colla de diables es va dissoldre i actualment el drac es conserva en un magatzem municipal.