Cap al 1600, les visites pastorals parlen d'una "domus rectori" en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte, aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX, moment del qual deu datar el cup de vi. En l'interior d'aquests cups s'hi dipositava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. La seva capacitat d'emmagatzematge és variable, depenent bàsicament de les vinyes que explotés la propietat. S'ha de tenir en compte que l'expansió de la vinya al llarg dels segles XVIII i, sobretot, del segle XIX va fer que les quantitats de verema s'incrementessin considerablement. Normalment, la tina estava tapada amb fustes durant bona part de l'any i quan arribava el moment de la verema, es treien les fustes, apareixia el brescat sobre el qual s'abocava la verema, es xafava i es realitzava tot el procés. La tina es solia buidar per la planta baixa, on devia estar la boixa o l'orifici per on el vi era trascolat cap a les bótes situades al celler de la casa. Es tornava a tapar la tina i l'habitació recuperava la seva funció habitual.
