A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge.
