Cul de la Portadora

Esparreguera

La situació del Cul de la Portadora a prop del massís de Montserrat provocà que els incendis esdevinguts els anys 1986 i 1994 i els forts aiguats de la tardor afectaren també l'esmentat turó. Les conseqüències d'aquests fets foren la pèrdua de la seva vegetació i bona part del subsòl. Actualment es desenvolupa una formació esclarissada de matoll al cim, que s'acompanya amb arbrat arbori pels vessants. El cim del turó està constituït per una plataforma gairebé plana, amb suau pendent vers l'est, la superfície del qual oscil·la entre els 70-80 m de longitud (direcció N-S) i els 30 m d'amplada (direcció W-E). Es defineix una planta el·líptica coincidint l'eix més llarg amb el curs del riu Llobregat. La plataforma es troba limitada per una paret vertical que l'envolta per tres costats, tret del cantó septentrional que representa l'accés a l'assentament. El dipòsit sedimentari no s'estén per tota la superfície del cim. L'aflorament de material rocós és clarament visible en molts punts del turó, sobretot al sud i llevant, mentre que l'acumulació de sediments es detecta més a la part nord-oest i centre del turó. En superfície es localitzen fàcilment encara a hores d'ara fragments ceràmics fets a torn de ceràmica ibèrica, no s'observen però restes constructives. A nivell d'hipòtesi Mayoral plantejava en el seu informe que si es tenen en compte les dimensions del jaciment, i el fet que la ceràmica a torn constitueixen la totalitat de les troballes superficials, podem trobar-nos davant un assentament ibèric reduït d'època tardana (segles III-II AC).