Cucarell
Calaf

    Anoia
    Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf
    Emplaçament
    Es troba ubicat a la seu dels Geganters de Calaf. A l'antic Hospital.
    696

    Coordenades:

    41.7334
    1.50981
    376071
    4621250
    Número de fitxa
    08031 - 142
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1997
    Quico López i Ramon Pujol
    Estat de conservació
    Bo
    La seva restauració va finalitzar a finals del 2015.
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Privada accessible
    Colla de Diables de l'Alta Segarra
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme

    Es tracta d'un drac que forma part del bestiari fantàstic de Calaf. És possiblement l'element més espectacular d'aquests. Té un aspecte ferotge, però simpàtic a la vegada, amb grans ulls de color groc, la boca oberta amb dents afilades, i llengua llarga. Té els braços oberts, amb ales, com si hagués d'empaitar a tothom que li passa per davant. Finalment cal destacar-hi les grans potes amb les urpes. Les seves mides aproximades són uns 3 metres d'alçada per la part del cap, 2 d'ample, i 3 de llarg.

    Llegenda del Drac de Calaf Això era i no era en el temps de les llegendes quan, en un lloc lluny d'aquí, hi aparegué una estranya criatura. Les llengües exagerades l'associaven a una serpent de tal característiques i mesures que era capaç d'empassar-se a deu homes d'una sola queixalada. L'insòlit de la rondalla és que primerament es pensava que la serpent no existia i que no era més que una història per explicar vora el foc i espantar els infants. Però temps és temps i a la vila de Calaf uns esdeveniments molt estranys i més recents van fer pensar que aquella terrible bèstia sortida de la penombra i de les tenebres no era tan sols una rondalla, ja que alguns dels testimonis més agosarats confessaven angoixats com s'havien topat en alguna ocasió, per les rodalies de la vila, amb aquesta criatura que només podia venir, segons ells, dels inferns, i que no era ben bé una serp perquè posseïa un parell d'ales que li permetien enlairar-se podent cobrir amb la seva ombra fins a deu caps de bestiar. De mica en mica els rumors s'anaren fonent amb el pas del temps, fins que de la bèstia es deixà de parlar. Un bon dia dos vilatans fills de Calaf, en Quico i en Ramon, fent una de les seves sortides amb bicicleta, van tenir la desgraciada fortuna d'abocar-se pendent avall per un turó que mai no havien vist. Perdent el control, van estimbar-se contra un marge ple de matolls, que els va esmorteir la patacada. En aixecar-se, es van adonar d'una gruta molt grossa i sense pensar-s'ho dues vegades s'hi van endinsar. La sorpresa fou majúscula, quan es van adonar d'un munt d'ossos gegantins, els quals a mesura que ells s'anaven apropant adquirien la forma d'un immens esquelet, que de ben segur devia pertànyer a la bèstia que els més vells de la vila recordaven. L'admiració de la troballa augmentà quan es van adonar que, d'entre aquells ossos, en sobresortia un ou immens. Sense més sal ni més oli, se'l carregaren a les espatlles per presentar-lo a la casa consistorial de la vila perquè decidissin la seva sort. Tres anys fa que cuiden i coven aquest ou en Quico i en Ramon, i només resten uns instants perquè sigui el que sigui el que amaga en el seu interior, trenqui la closca per donar-se a conèixer a tots els calafins com a CUCARELL, el drac de Calaf.

    El drac Cucarell va ser batejat per la Festa Major de Calaf de l'any 1997, amb la presència de les colles de Dracs de la Colònia Güell i de Sant Boi. Construït de manera desinteressada entre els anys 1995 i 1997, per Quico López i Ramon Pujol. Recentment ha estat restaurat.