La història d'aquest singular element, sembla remuntar-se a èpoques antigues. Es tracta d'un pergamí datat l'any 1599 que detalla l'existència d'una fita col·locada en aquest mateix indret per delimitar les terres del mas Pujol, també conegut com a Lledoner, així com les del mas de la Roca.
La fita segueix el traçat del camí reial que connecta Barcelona amb Vilafranca, culminant en la creu, antigament coneguda com d'Ordal. El transcurs de la història ha deixat empremtes en aquest monument.
Durant la Guerra del Francès, específicament el 19 de març de 1810, la creu va ser tràgicament destruïda, sobrevivint únicament els seus graons. El pas del temps va portar a la completa destrucció de la creu original durant els anys trenta del segle XX, i avui en dia no en resta cap vestigi. La creu actual, que substitueix la primitiva, va ser concebuda pel reconegut arquitecte Jeroni Martorell i realitzada pel mestre Florenci Daura, amb un cost estimat de 30.000 pessetes.
El 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona, Gregori Modrego i Casaus, va beneir solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es llogà un cotxe amb 50 places que va sortir de Cervelló cap a l'Ordal. (Roig Mestre, 2010: 148). A més, es van compondre uns goigs dedicats a la creu amb música de Mn. Francesc Baldelló, que es poden trobar a l'obra de Josep Raventós.
Un episodi rellevant va ocórrer l'any 1984, quan la creu va caure per l'acció del vent durant la instal·lació d'una pancarta de la volta ciclista a Espanya. Afortunadament, va ser restaurada per membres d'Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc d'aquell mateix any, que va ser anomenat l'aplec del Port d'Ordal per aquella ocasió. Des de l'any 2013, al costat de la creu, s'ha erigit un monument commemoratiu en honor al bicentenari de la Batalla de l'Ordal.
