Coves d'abric sense estructures conservades, formades per grans blocs de pedra despresos de les parts altes del massís. Es tracta de dues cavitats aparellades enmig d'un torrent anomenat, precisament, de les coves.La batejada com a Cova Gran mesura 12 m de llargada total, 4 m d'amplada i 2'5 m d'alçària a la part més alta (cal tenir en compte que el bloc petri que la conforma es troba inclinat). Pel que fa al material arqueològic recuperat, cal assenyalar que no formava part de cap mena d'estratigrafia, sinó que es trobava barrejat amb la terra i els còdols despresos de les roques montserratines (conglomerat). Aquest fet fa pensar que es devia tractar d'un hàbitat marginal i circumscrit a un moment històric molt determinat. En principi es considerava del Neolític, però ara es veu clar que ha de ser de l'Edat del Bronze. Aparegueren restes de fauna (cérvol, cabra, porc senglar), lítiques (2 puntes de sageta de sílex rosat, 11 fulles de sílex i fragments de ganivets), així com ceràmica. Aquesta ceràmica, de factura barroera, es trobava en gran part esmicolada. D'entre aquests trossos en sobresurten un parell decorats amb incisions en punts (un en sentit vertical i l'altre correspon a la vora d'un got ovoïdal i decorat amb un motiu de fulla d'acàcia). El propi Colomines ja considerava que devien ser de l'Edat del Ferro. La Cova Petita amida tan sols 5 m de llarg per 3 m de fondària i 2 m d'alçària màxima, tractant-se, més aviat, d'un abric, com l'altra suara ressenyada. L'excavació va proporcionar un gratador de sílex, un mol·lusc del gènere pectunculus foradat i diversos padellassos mancats de decoració, llevat d'un que tenia uns cordons amb impressions digitals.
