Cova de l'Heura
Torrelles de Foix

    Alt Penedès
    Camí del bosc de Baix, a uns 70 al nord-est de ca l'Isidrot
    Emplaçament
    A pocs metres al nord de la Cova de Mahoma
    498

    Coordenades:

    41.42254
    1.55969
    379643
    4586666
    Número de fitxa
    08288 - 47
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA-7456
    Accés
    Difícil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08288A04400001
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    Cova en forma d'esquerda que s'obre en el contacte d'una petita cinglera calcària, al vessant dret del final de la gorja de la "Riera de Dosrius". Amb la boca orientada al nord-est, fa entre 4 i 5 metres d'alçada, una amplada que varia en el seu recorregut (1,8 metres a la roca; 1-1,35 a mitja distància i 1,50 metres al final) i una profunditat d'uns 8 metres. Davant seu fa una petita plataforma d'uns 2 metres d'amplada. En algun sector sembla aflorar la roca mare, si bé pot tractar-se d'un bloc de roca. La potència arqueològica de la cavitat considerable en la cambra paral·lela, tapiada per un mur de pedra seca que es devia fer durant la guerra civil.
    D'acord amb el material que s'hi va recuperar, molt escadusser, podria tractar-se d'una ocupació prehistòrica (sílex) i d'enterraments col·lectius (ossos). Aquests tipus d'ocupacions són abundants en les coves de la conca alta del Foix i la serra de Font-rubí. La datació del jaciment probablement és eneolítica o del bronze. La manca de material ceràmic impedeix precisar més sobre una cronologia establerta pel context general, datació que hauria de ser contrastada sobre el terreny. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)

    Per la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna), 100 metres abans d'arribar al quilòmetre 19, passades unes granges de porcs, cal desviar-se per un camí de terra que passa pel costat de Cal Sord o Mas de les Heures, 250 metres més endavant. A partir d'aquí, el camí es torna cada vegada més intransitable per a un turisme, i fent nombrosos revolts, baixa dins el canal mateix del riu Foix, conegut aquí per Riera de l'Horta (fins al Molí de L'Horta) i a partir d'aquí com a Riera de Dos Rius, després d'uns 700 metres de recorregut. Després cal passar el riu per agafar a la banda dreta l'anomenat Camí de les Valls, que segueix saltant de riba a riba el pas obert pel Foix. Aquesta ruta es pot reconèixer per unes marques horitzontals fetes amb pintura verd fosca, que van indicant cada certa distància el camí a seguir, el qual només es pot fer a peu. Aproximadament a uns 700 metres, s'arriba a una gran resclosa de formigó per on es travessa a la riba esquerra i es segueix durant 200 metres fins tornar a travessar a la riba dreta pel conegut Pas del tronc (que és el límit superior d'un salt d'aigua que forma un pèlag al seu peu, dins el qual hi ha un gran tronc). Uns 200 metres més endavant, s'ha de deixar el camí i remuntar el vessant, que queda a la dreta, fins uns 30 metres per sobre del camí, al peu d'una cinglera calcària. Aquesta s'ha de resseguir fins arribar davant d'un canal de torrent i llavors, uns 3 metres més cap al nord en direcció al molí de l'Horta.
    Foto: Cebrià, Ribé, Senabre (1990).

    Les primeres notícies escrites de la cova foren publicades en els Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, que vas ser delegat local de la "Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas" i director del Museu de Vilafranca alguns anys. Giró recull les notícies de l'existència de la cova, però no diu res sobre cap troballa o descobriment (GIRÓ ROMEU, Pere. Quaderns de Camp. Vol. 1, 1932-1945, febrer 1939).
    L'hivern de 1987, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca va localitzar aquesta cova durant una exploració. Es va descobrir un os amb aparença humana i un sílex en el sector "Cambra Paral·lela", que van destapar. No pot precisar-se més informació, ja que aquests materials no foren recollits, i en exploracions posteriors no s'ha pogut observar cap altra resta.

    RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). "Carta Arqueològica de l'Alt Penedès". Vilafranca del Penedès.
    http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?index=1&consulta=MCU2KzA4Mjg4…