Cova Cassimanya
Begues
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d'uns 10 m de llarg per 6 m d'ample i uns 3 m d'alçada. El seu accés és a través d'una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa. Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes.
Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s'estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997).
El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat / Calcolític - Bronze inicial / Ibèric final.
Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.
Història
Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró l'excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d'aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d'os amb perforació en V, denes d'esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès).
Bibliografia
ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid.
BORRAS, J. (1974). Catálogo Espeleológico del Macizo del Garraf. Vol. III 1-208. Barcelona.
CURA MORERA, M. (1971). "Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana". Pyrenae, 7. Barcelona, p. 47-60.
CURA MORERA, M. (1975). "Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya". Pyrenae, 11. Barcelona, p. 173-178, 1 làm.
EDO, M. (1997). "Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya". L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P. 6.
EDO, M. (2000). "Cova Cassimanya". L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 6. Begues. P. 11.
FONT SAGUÉ, N. (1899). "Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Eramprunyà". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona.
GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948). "Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès". Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268, 5 làm.
MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.
MONTURIOL POUS, J. (1964). "Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)". Speleon, vol. 15, núm. 14, p.10-12.
SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.
VEGA de la, J. (1972). "Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya". Mediterránea, 7. Barcelona, p. 1-7.
VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). "La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió". I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9.
Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.