Costums desapareguts Granollers

Vallès Oriental
08400-GRANOLLERS
Per tot Granollers

Coordenades:

41.60806
2.28727
440612
4606506
08096-333
Patrimoni immaterial
Costumari
Modern
Contemporani
Popular
Dolent
En desús
Inexistent
Sense accés
Sense ús
Pública
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Selecció dels costums més singulars: 1. EL TOC DE TRES QUARTS DE DUES. A aquesta hora es feia un repic de campanes, que era el senyal per reprendre el treball. Marcava costums tradicionals, el començament de la segona part de la jornada, i tots els actes de la tarda es feien des d'aquella hora. (GARRELL, 1960)./ 2. LA DIADA DELS INNOCENTS, que arreu és el 28 de desembre, a Granollers començava el dia 27 i acabava el 28 "a tres quarts de dues", ve de quan la Festa Major es feia per Sant Esteve (GARRELL, 1960)/ 3. ELS ESQUELLOTS. Un vidu o una vídua s'han casat, "ha trobat estrop", i es fan esquellots en honor dels nuvis reincidents. Es feia xivarri i es pregonaven els noms i les senyes personals de les "víctimes" a totes les cantonades mentre es cridava: "Volem vi, volem vi, aiguardent i marrasquí!"...Els esquellots es feien els vespres, i la gresca a vegades durava un sol vespre, altres, s'anava repetint fins que el tribut és feia efectiu. / 4. OLLA DELS POBRES. Àpat col·lectiu característic de les Carnestoltes a Granollers. (AMADES, 1985, II: 369). Un o dos diumenges abans les autoritats passaven a captar de casa en casa, i el dilluns, de bon matí, es posava la cuina sota les voltes de la Porxada. En un rengle de focs es col·locaven les grosses calderes on es coïa el menjar que a primera hora de la tarda es repartia. Per la Festa Major també era un acte típic un àpat pels pobres. / 5. BALLS. 5.1. BALL DE SERRALLONGA (referenciat en la fitxa "Cançoner"). Ball antic que se sap, per premsa local, que el 1905 feia 43 anys que no es representava i que aquell any es va tornar a fer (informació oral, Paco Cruz). La descripció que fa Amador Garrell (GARRELL, 1960): "era una comparsa que en direm molt primitiva, la qual actuava el diumenge per places i carrers. Els personatges -que anaven tan mal girbats com us pugui semblar, representaven -o pretenien representar- una pantomima parlada, que començava així: - "Serrallonga, Déu vos guard". -"Qui sou vós, que no us conec?...". Una altra versió va ser recollida per Marà Aguiló: "Dia deset de setembre/ja nos varen agarrar/á la preso quens portaren/Perpinya sen diu de nom..." (MASSOT, 1993: Sèrie A-[15]-XIV) 5.2. BALL DELS VELLS. El dimarts de carnestoltes s'aplegaven diverses colles i feien una ballada conjunta. A vegades havien figurat un passatge còmic abans de començar el ball. Sortien els vells de totes les colles i feien una ballada ells sols. Figuraven anar pesats i es bellugaven amb aparent dificultat; moltes de les velles simulaven que els agafaven basques i mareigs. La gresca durava fins que sortien els diablots i a fuetades netejaven la plaça de vells. Aleshores sortien totes les parelles de nuvis i feien una ballada de gran lluïment, en la qual posaven a prova les seves habilitats en la dansa per tal de contrastar el ball dels vells (AMADES, 1985, II: 127); 5.3. EL BALL DELS BRUTS era una paròdia del de les donzelles. Els fadrins sortien vestits amb robes dolentes i ben brutes i la cara emmascarada. Anaven per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven; les feien seguir, i les duien fins a la plaça, on les obligaven a ballar. Abans però els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-la completament negra, com la duien ells. (AMADES, 1985, II: 243); 5.4. BALL DE L'ESPOLSADA. Al barri del Lledoner, que pel setembre celebra la Festa Major, tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró (BAULIES, 1965). Els balladors executaven un pas o punteig conegut amb el nom d'espolsa. 5.5. BALL DE GITANES. Era la nota popular del carnaval. Primer es feia a la Plaça Gran i, a causa d'un accident, va passar a la sala de La Unió Liberal, 6/ TALLAR ELS NÚVOLS. A finals del s. XIX, hi havia un tallador de núvols molt acreditat. Pujava dalt d'un serrat, s'encarava als núvols i gesticulava ràpidament amb dos ganivets, tot recitant conjurs, per efecte dels quals matava les bruixes que

(Continuació descripció) menaven la nuvolada, i de seguida es desfeia o esvaïa. La pagesia de la rodalia, els dies de mercat, li portava gran abundor de queviures en agraïment perquè li salvava les collites (AMADES, 1985, IV: 671). /7. COSTUMS RELACIONADES AMB ELS VEGETALS. 7.1. Els rams de llorer i d'olivera penjats a les portes i parets de les cases es creia que rebutjaven els llamps. També sortir al carrer portant un ram a la mà (CIURANS et al., 1986). 7.2. Pi, pollancre, alzina i xiprer també eren considerats elements protectors contra els llamps (CIURANS et al., 1986). 7.3. Les fadrines de pagès, pel maig, anaven de bon matí a collir fulles d'àlber blanc fresques de rosada, per bullir-les amb aigua i rentar-se'n els cabells, tenien la creença que els feia créixer molt (CIURANS et al., 1986); 7.4. La llet del tronc de la figuera es creia que feia assecar i matar les berrugues (CIURANS et al., 1986); 7.5. De la reïna del pi, a més a més de la goma, es feia amb fetge de be, un xarop per a fer venir gana i reforçar (CIURANS et al., 1986); 7.6. Una branca d'olivera penjada a l'entrada de la casa era senyal de pau; 7.7. Quan la canalla petita estava trencada obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura, considerant-la així guarida (s'havia fet al bosc de Sant Nicolau) (CIURANS et al., 1986); 7.8. Es posaven unes quantes fulles d'arç blanc o d'olivera damunt una pala de cuina amb una braseta de carbó i s'anava seguint amb aquell foc tots els racons de la casa amb la finalitat de fumigar-la i allunyar-ne els mals esperits (CIURANS et al., 1986); 7.9. Els cansaladers, per advertir a la clientela que hi havia porc fresc, posaven dret en el portal un costal d'alzina o de roure (CIURANS et al., 1986), (GARRELL, 1960); 7.9. Un ram de pi penjat sota el balcó o finestra era senyal que en aquella casa venien vi (CIURANS et al., 1986), (MEDALLA, 2001); 7.10. A principis de segle, els vailets, en dies assenyalats anaven a buscar pinyes i glans al bosc de St. Nicolau amb les quals feien petites baldufes. També anaven a buscar menta a la Verneda d'en Fortuny. A la tardor, en plegar de l'escola, recollien les fulles dels arbres i en feien focs. Eren "els focs de tardor" (GARRELL, 1960), (CIURANS et al., 1986); 7.10. Per la festa dels sants Metges, la gent anava a una font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) i tornava d'allà portant un element vegetal: canya o branca d'acàcia (GARRELL, 1960). 7.11. El mercat del Ram. Es feia el dijous de Quaresma, anterior al divendres de Dolors. La gent hi comprava els rams de llorer destinats a ésser beneïts a l'església. Tots els carros, en tornar, duien penjats al darrera els grans rams adquirits (AMADES, 1985, II: 680). 7.12. Ofrena de raïms. El 26 de juliol, Santa Anna, posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme. Santa Anna era la patrona d'un dels barris de la població, i feien una festa molt lluïda (AMADES, 1985, IV: 624). 7.13. Per Sant Esteve, abans la Festa Major d'hivern, es llençaven castanyes des del balcó de l'Ajuntament i després eren torrades al caliu de la foguera que havia preparat part dels veïns; la cendra no es recollia fins el dia de Sant Antoni. 8. ORACIONS O RETÒRIQUES DE SANAMENT. Fitxa apart. 9. SENYALS DE PROTECCIÓ. Molt possiblement relacionada amb el ritus del salpàs, s'ha trobat un element d'interès a la masia de Can Bassa, és l'acostumada creu inscrita dins d'un cèrcol i pintada amb almagra que ha estat descolorida, encara que resta la seva empremta. Aquesta creu era molt habitual en masies, i al seu costat es clavaven a la porta les fulles de palma beneïdes el dia de Pasqua formant també creus. 10. FESTA DE LES DUES VERGES. Festa específica de Palou. La gran festa de les dues Verges era els tres dies anteriors a l'Ascensió; se celebraven misses, el dilluns a la capella del Lledó, el dimarts a les Aigües i el dimecres a la parròquia, i els palouencs visitaven cada dia les Verges (BAULIES, 1965).

(Continuació descripció) 11. FESTA DEL DILLUNS DE PASQUA DE PENTECOSTA. Després de missa la gent de Palou anava en processó a la capella o santuari de la Mare de Déu de Bellulla o de la Perla del Vallès, saludaven havent dinat la Mare de Déu de Montserrat, i de tornada passaven per la parròquia de Sant Esteve de Granollers, i continuaven cap a Palou, on finien amb el càntic del Regina Coeli a les capelles de les Aigües i del Lledó (BAULIES, 1965). Festa important, desapareguda a principis del XIX. 12. EL FOC DE SANT ESTEVE. A la sortida de l'Ofici solemne dedicada al sant, i acabada la processó al seu honor, l'alcalde encenia un foc i al seu entorn hi era tothom. Es torraven i menjaven castanyes, i la cendra de la foguera no era recollida fins la vigília de la festa de sant Antoni. 13. LA PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS. Suposava un predomini del paper femení en una festa d'equinocci, una mena de ritus de fecunditat, subratllat en el fet de ser una manifestació ritual netament femenina. El diumenge de Rams sortia una processó organitzada per la confraria de la Mare de Déu dels Dolors, de la qual només formaven part dones. En tota la processó no hi anava cap home, llevat dels qui portaven els misteris, i ningú no els veia, perquè anaven amagats sota del faldellí de vellut morat, de seda, que penjava dels baiards (AMADES, 1985, II: 712). 14. COSTUMS RELACIONADES AMB EL MERCAT. 14.1. La fira de les noies era per l'Ascensió. El jovent vallesà que desitjava casar-se acudia a la fira i es passejava ostensiblement pels carrers, elles en pla de fer-se veure i ells amb desig de trobar-ne alguna que agradés. Empraven una forma tradicional de demanda de prometatge molt gràfica i intranscrivible. Si ella no refusava el requeriment, iniciaven un festeig ràpid que gairebé sempre acabava en casament. Acudia a aquesta fira una gran gentada i es concertaven molts casaments (AMADES, 1985, II: 971). 14.2. MERCAT DE LES CASTANYES. Per tot el Vallès, on no es cullen castanyes, era costum que el dijous abans de Tots Sants , les mestresses anessin a mercat a Granollers i hi compressin una bona quantitat d'aqueix fruit; tant se n'hi venia, que el mercat d'aquell dia era conegut pel mercat de les castanyes. Eren torrades a la llar, quan eren prou cuites, petaven i botien del foc amb gran estrèpit; la mainada les recollia amb joia i deia l'oració (dels goigs de les ànimes) tot recollint-les (AMADES, 1985, V: 634). 14.3. Mercat de Rams, ja dins els costums relacionats amb els vegetals. 15. EL CANT DELS REIS. Anar a "cantar els reis" era com segueix: es preparava uns dies abans per a fer l'agrupament de la colla de cantaires, que era de vuit o deu vailets d'un mateix veïnat, i la nit de reis, posats amb les millors robes, anaven a la casa del banderer i es guarnien amb uns davantals, unes cuirasses, unes corones reials, tot fet de papers de colors, esmaltats amb estels d'or o d'argent. Els nens, proveïts d'un bastó o d'un tros de canya, i el banderer amb un penó, també fet de papers acolorits, i un altre amb una cistella, es llençaven al carrer a fer els seus càntics a les cases dels amics, coneguts i per suposat, familiars. En ésser davant la casa on havien d'actuar, el cap de colla obria la porta i deia, en veu ben alta: "Els tres Reis de l'Orient/de Llevant van a Ponent,/vers l'estrella guiadora/del Portal de Betlem!.../ Ballarem o no ballarem?... Blem!, Blem!.../ I, com que la resposta era afirmativa, començaven la cançó, que curiosament era la lletra del Ball del Villano o Vilano, que segurament procedeix de l'antic Ball del Villano, molt popular en terres castellanes, i que deia: "El villano no té pa - i treballa i treballa, /el villano no té pa - i treballa com un ca; com un ca, com un gos, - com un perro, perro, perro, / com un ca, com un gos, -com un perro rabiós....(segueix). I tot, seguit, donaven cops de bastó a terra, en un cercle imaginari, i finien amb la nadala del Noi de la Mare. Els donaven la paga i seguien la ruta" (GARRELL, 1960).

CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament. CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. Informació oral d'Eustaqui Margall, octubre 2001. MASSOT MUNTANER, Josep (1993) "La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 2, Febrer 1993, p. 132-133. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001) Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn, manuscrit. Granollers.