Aquest costum es donava tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané, entre les cases amb més vocació religiosa del poble existia el costum de tenir la Mare de Déu uns dies a casa. Es tractava d'una talla de la Mare de Déu del Roser i anava ficada dintre d'una capelleta petita amb dues portes de fusta que la tancaven. Es dividia el calendari anual entre el nombre de cases i es repartien els dies per tenir-la. Es tractava d'un ús bàsicament femení doncs eren les dones les encarregades de portar-la d'una casa a l'altra. La ruta ja seguir era sempre la mateixa. Segons ell en moltes ocasions hi havia hagut tantes cases que s'havien establert dues mMares de Déu en dues rutes diferents perquè tothom hi pogués participar. A la capelleta acostumava a ficar-se alguna almoina. A sant Martí també es participava d'aquest costum. Segons informació oral de la Sra. Rasa Arderiu, a Sant Martí la mare de Déu també anava en una capelleta petita en forma d'oratori amb dues portetes. Acostumaven a tenir-la una setmana cada família. L'origen d'aquest costum és difús i ella el recorda almenys des de principi de segle.
