Conjunt de tres cases (ca la Madalena, ca l'Ambrós)
Granollers

    Vallès Oriental
    Carrer de Barcelona, 2, 4, 6; Plaça de Manuel Montanyà
    Emplaçament
    Dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat medieval, entre la Porxada i l'església de Sant Esteve.
    144

    Coordenades:

    41.60779
    2.28692
    440583
    4606477
    Número de fitxa
    08096 - 10
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Gòtic
    Modern
    Renaixement
    Segle
    XVI-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. R-011. Protecció de tipus II: Conservació amb reforma condicionada.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0767605DG4006E0002UO
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Conjunt de tres cases adossades, d'aspecte similar i que originàriament constituïen un sol edifici, i amb diversos elements decoratius rellevants, gòtics i renaixentistes. A l'extrem nord el conjunt fa cantonada. Les cases són de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula a dues vessants amb ràfec, transformada en terrat a la casa número 2. La façana és plana, de paredat comú arrebossat, amb carreus de pedra a la cantonada i a les obertures. Hi trobem els següents elements destacables:

    1. Planta baixa. núm. 2. Porta coronada per un arc de mig punt adovellat, posteriorment reformada i escapçada per fer-ne una porta d’alçat rectangular.

    2. Planta baixa. núm. 4. Porta. Acabada amb arc pla format per grans dovelles. A la clau central es troba un escut que presenta l’anagrama de Jesucrist en relleu. Estil renaixentista.

    3. Planta noble. núm. 2. Finestra, actualment refeta com a balcó. Acabada amb un arc conopial lobulat format per dues peces esculpides amb motius vegetals que recolzen sobre impostes treballades amb decoració de tres rosetes a l’exterior i dues més a la part interior.

    4. Planta noble. núm. 4. finestra acabada amb arc pla monolític amb un escut decoratiu central i motllures simples. Sembla que originàriament hauria estat una finestra, convertida en algun moment en balcó.

    5. Planta noble. núm. 4. Façana sud. Finestra geminada acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb un fris de rosetes. Els arcs lobulats han estat tapiats i la columneta central extreta per tal d’encabir-hi el marc de fusta d’una finestra de doble full.

    6. Planta noble. núm. 6. Finestra acabada amb llinda plana, amb un escut decoratiu central que gairebé ha desaparegut, però que hauria estat molt similar al de la llinda del balcó núm. 4 (PANCORBO et alii, 2006: 174).

    Segons l'estudi de topografia urbana històrica de Granollers, en aquesta edificació s'hi poden distingir de tres a quatre fases constructives: la primera és a cavall dels segles XV-XVI i compta amb elements d'estil gòtic. Ve determinada per la finestra del núm. 2 i per la finestra geminada del núm. 4. La segona fase correspon al moment renaixentista, i ve determinada per per la porta i la finestra de la casa núm. 4. La finestra de la planta noble núm. 6  (que segons fotografies disposava d'un motiu heràldic idèntic al del núm. 4) podria ser una mica posterior. Finalment, en un una nova fase l'edifici va ser ampliat amb una segona planta, aleshores probablement la finestra del núm. 2 es convertí en balcó (PANCORBO et alii, 2006: 174).

    Aquest sector del carrer Barcelona està documentat des de l'any 1566. Al nord hi havia les cases de Miquel Josep Bonet i finalment les d’Antoni Boada, que suposem, tot i que no en tenim constància documental, feien cantonada amb la plaça de Manuel Montanyà. Sembla que aquestes dues darreres haurien de correspondre’s als núms. 2 i 4 del carrer de Barcelona. D’aquesta manera, el núm. 6 correspondria a la casa d’en Pere Many, mentre que el desaparegut núm. 8 estaria associat a la casa de Sebastià Recort. Sabem, d’altra banda, que a començament del segle XVI Miquel Josep Bonet va unir a la seva casa la de Pere Many, situada immediatament al sud, de la qual va eliminar el portal que abans hi havia, construint una finestra de pedra en la planta primera i una altra més petita amb reixa a la planta baixa, on va construir un soterrani. Per comunicar les dues cases Miquel Josep Bonet va fer construir dos portals al primer pis, un al segon i un altre al darrer. El document fa esment també a la presència d’una volta i d’un arc antic a la banda septentrional de la casa, tot i que es fa força difícil determinar-ne la posició exacta (PANCORBO et alii, 2006: 175).

    El carrer de Barcelona començà a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).

     

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.

    PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 173-175.

    PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. Informació oral Eustaqui Casals i Margall, (febrer 2002).