Conjunt de cinc panteons Granollers

Vallès Oriental
Camí del Cementiri s/n, 08400-GRANOLLERS
Dalt d'un turó que domina el municipi

Coordenades:

41.60895
2.29966
441646
4606597
08096-146
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Modernisme
XIX-XX
E. Clarasó; Llimona,
Bo
Inexistent
PEPHA nou Fitxa. Núm. S-04,
Restringit
Social
Privada
Ref. cad.: 019A09001
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Conjunt de cinc panteons situats al costat esquerra de l'avinguda central que va de Llevant a Ponent dins del Cementiri Municipal, que destaquen per les seves escultures (CUSPINERA et alií, 2001). Les escultures són en ordre des de l'avinguda central: un àngel amb una creu, a la tomba de F. Torras i Bergé, obra de l'escultor Clarasó. La següent tomba té una creu, i és de la família Pibernat. Després ve la tomba de la família Ciuró decorada amb l'escultura d'una dona asseguda, obra de Llimona. La següent tomba es troba coronada per una creu sobre una peanya alta, pertanyent a la família Serrat. La darrera tomba pertany a Joan Torras i Bergé.

Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-04

L'actual emplaçament no és l'únic que ha tingut el cementiri. Abans de l'actual, el cementiri estava al final dels Caputxins, a la dreta, al costat de l'antic hospital i asil. Aquest va quedar clos l'any 1894, quan es va construir el nou, al Ramassar. El cementiri era un clos quadrat, amb xiprers arrenglerats tot al volt i altres que feien una creu, amb una placeta al mig, on hi era aixecat un obelisc. A l'esquerra del tancat, hi havia una capella amb una grossa imatge del Crist (GARRELL, 1960). Abans el taüt era portat a pes de braços i era entrat a l'església, on es cantava l'absolta "in corporis". Després, una disposició ministerial establí que a les esglésies sols podien entrar-hi els familiars del finat i el seguiment del dol. D'ençà de l'any 1894, els difunts foren duts en cotxe de cavalls al cementiri, i des del 1924 hi són portats en automòbil. El primer que gaudí d'aquesta millora fou Quirze Massana, que fou popular pastisser i "barman", a qui tothom coneixia més per En "Quirico" (GARRELL, 1960). Una vegada inaugurat el nou cementiri, el seguici arribava a la carretera de Cardedeu, a tocar de la via del carril; més tard, el dol s'acomiadava més avall, en el Casalot, davant d'una capella dedicada a la verge de Montserrat que hi havia prop de can Guidons.. Quan el que havia mort era un jove o una noia, era costum que els seus amics i companys de treball anessin a l'enterrament amb atxes de cera i formaven doble renglera als costats del cotxe funerari; després, aquest seguici anava davant del cotxe fins que va desaparèixer el costum. També, quan moria un soci del Cor, els components de la societat anaven a l'enterrament amb llurs barretines vermelles posades damunt de l'espatlla, eren presidits per l'estendard i els acompanyava una orquestra, que interpretava marxes fúnebres (la de Chopin, perquè no en tenien d'altra); i si el finat era soci del casino o d'altres societats, hi anaven els conserges d'aquestes, amb les ensenyes corresponents. Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878), la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). A la Festa Major de 1890 es va col·locar la primera pedra del nou cementiri, que es va inaugurar per la Festa Major del 1894 i els nous cotxes del servei funerari, fent-se una gran cercavila des de la Plaça Gran fins el Cementiri. També es va pagar l'enterro al primer veí de la Vila que va tenir la "sort de morir després de feta la presa de possessió del cementiri", segons deia un ban oficial de l'Ajuntament. Uns actes festius, evidentment, singulars (CRUZ, 1993).

CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers; GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.; MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona. SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.