Comalats
Rubió
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Comalats és una edificació formada pel cos central i diversos cossos annexes ubicats a ponent de la casa. El cos principal és una edificació de planta rectangular, de tres crugies i amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada migjorn. Al frontis, actualment modificat, conserva l’antic portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i una finestra situada al damunt d’arc pla. A la dovella central de la porta hi ha inscrit 1680 i l’abreviació de Jesucrist. A nivell del planta baixa i pis s’hi obren dues finestres més. Adossat aquest edifici primigeni s’hi adossa per la façana de llevant un cos de planta rectangular amb un nou portal d’accés d’arc pla amb llinda de fusta i diverses finestres a nivell de planta baixa, primer pis i golfes. Per la banda de ponent s’hi adossen diversos cossos de planta quadrada destinats a corrals. Alguns d’ells estan formats per una planta baixa oberta i coberta per una volta de canó de pedra i al pis superior l’espai de la corralina amb l’accés a migjorn mitjançant unes escales.
La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 061.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
Comalats apareix documentat en un testament de Pere Soler i la seva muller de l’any 1196 relacionat amb Sant Pere de Copons. En dit testament Pere Soler i la seva muller deixen uns bens situats a la resclosa dels molins de Comalats. Antigament, Sant Pere de Copons rebia el nom de Sant Pere de Comalats, documentada ja l’any 1038.
En els fogatges de 1553 relacionats amb la parròquia de Rubio d’Ardesa apareix el nom Perot de Comalats. L’any 1628 també apareix documentat el nom del mas sota la propietat de Joan Comas de Comalats.
Bibliografia
IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.