Collsabena
Vilanova de Sau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici situat sota el Turó de la Bugarda, a la vessant oriental de Collsabena, en un encreuament de camins com són la carretera de Vallclara i la de la Comptesa.
La masia de planta rectangular, les seves dimensions són de 9,40x10,50 metres.
Es troba construïda sobre un desnivell de terreny. Consta de dos cossos rectangulars de manera que a la banda de migdia, on el terreny és més baix, exteriorment presenta la planta baixa i un primer pis, mentre que al nord, cap on puja el pendent, tan sols hi ha una planta.
La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que és el que correspon al sud, on s'observen els dos pisos.
La porta d'accés a l'interior, però es troba a tramuntana, és de reduïdes dimensions i coberta per una petita barbacana a doble vessant.
A la part exterior s'observa la presència de diverses construccions associades al mas que estan destinats a usos agrícoles. Són unes naus construïdes també al pendent i que disposen de dues plantes.
Aquesta masia és de construcció austera, sense gaires elements decoratius. No s'aprecien restes d'arrebossat fet que permet observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra units amb morter de calç. Els blocs són bàsicament pedra del país, granit de color vermellós.
A les finestres la major part de llindes són de fusta tot i que en algun cas es troben coronades o acabades amb maons cuits.
Història
Aquest edifici formava part del terme civil de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, dins del trem de Sau. El mas Collsabena es troba situat al límit provincial de Girona.
No es troba documentada als fogatges de 1553, però sí que, entre els documents de l'Arxiu Episcopal de Vic, es cita ja a finals del segle XVI com a "Crousabena" de Sant Andreu de Bancells.
Apareix també documentada al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 que la descriu com a Masia (casa de labor) situada a 14 km de la capital de l'ajuntament, és un conjunt de dos edificis, un habitat constantment i l'altre no. Ambdós són de dues plantes.
Bibliografia
A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860.
Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit.