Clot de l'Oli
Gaià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Assentament d'època ibèrica i romana emplaçat en una petita esplanada a la vall que forma el torrent anomenat del Clot de l'Oli. Es troba a un km en línia recta al sud-oest del Serrat de l'Àliga. En aquest indret, actualment ocupat per camps de conreu i una barraca, Josep M. BADIA (1984) hi va fer la troballa superficial de ceràmiques d'època ibèrica i romana. Concretament: ceràmica grollera, campaniana A i B, sigil·lada, sigil·lada clara i un plat de fons estriat (ceràmica africana de cuina). Amb aquestes dades va interpretar que es tractava d'algun tipus d'establiment que hauria perdurat des d'època ibèrica fins a època romana baix imperial. Possiblement en l'etapa romana hauria esdevingut una petita vil·la.
Sobre el jaciment del Serrat de l'Àliga i el del Clot de l'Oli hi ha una confusió important en les fitxes de la Carta Arqueològica de la Generalitat. L'origen es deu a que el principal investigador en temes arqueològics en aquesta zona, Josep M. Badia, va donar primerament el nom de Serrat de l'Àlgia a una jaciment ibero-romà que es trobava a una certa distància del serrat. Per desfer possibles equívocs després li va canviar el nom pel de Clot de l'Oli. En la primera fitxa de la Carta Arqueològica de la Generalitat (del 1989) els responsables van entrar en contacte amb Badia i la descripció i la foto del jaciment són correctes. Entremig, hi va haver l'estudi de Ramon MARTÍ (2002) en el qual el nom de Serrat de l'Àliga va donar peu a pensar que el jaciment estaria situat al cim d'aquest turó. Per això l'equip de Ramon Martí apuntava la possibilitat que hi hagués hagut una confusió amb el material arqueològic descrit per Badia i que aquest podria correspondre a algun altre jaciment proper. En la revisió de la Carta Arqueològica de la Generalitat de l'any 2010 es recull aquesta confusió: la coordenades del jaciment són les del Clot de l'Oli, però la fotografia és la del Serrat de l'Àliga, i la descripció del jaciment també es refereix al Serrat de l'Àliga. En el present treball intentem desfer aquesta confusió i, per tant, diferenciem els dos jaciments, que no tenen res a veure: el del Clot de l'Oli és un jaciment ibero-romà a la plana, el del Serrat de l'Àliga és situat al cim d'aquest turó i és on va centrar la seva recerca d'equip de Ramon Martí.
Bibliografia
BADIA, Josep M (2016). "Història", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51.
BADIA I MASGRAU, J. M. (1984). "Dades històriques i arqueològiques entorn de Navàs". XXVI Assemblea Intercomarcal d'estudiosos (1981). Manresa: Centre d'Estudis del Bages, Vol. I. p.118-121.
DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages, Vol. I. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 5), Col·legi de Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 87.
DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). L'arqueologia al Bages, Vol. I. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), Col·legi de Doctors i Llicenciats, Manresa.
DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'Arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 15, Manresa. P. 67.
MARTÍ, Ramon (2002). Prospeccions als Monistrols del Bages; Memòria inèdita del projecte (consultable a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm.Reg. 5028).
SÁNCHEZ, Eduard (1987). El poblament pre-romà al Bages. Caixa d'Estalvis de Manresa.
