Central hidroelèctrica del Cairat
Esparreguera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un canal d'obra de 4 km de recorregut, amb una amplada de 0,50 m i una alçada de 1 m. Abans d'arribar a la fàbrica (Sedó) esdevé un aqüeducte de 200 m de longitud. El salt d'aigua que alimenta la central té capacitat suficient per accionar dues turbines. La central forma part de les més de 200 instal·lacions minihidràuliques de Catalunya, en bona part promogudes pel programa ALTENER que, cap a finals del segle XX, tenia com a objectiu una reducció d'emissions de 180 milions de tones de diòxid de carbó per a l'any 2005. Una de les experiències d'aquest programa era la central del Cairat, i en el seu expedient hi consta com una central de tipus fluent, amb una potència instal·lada de 2.300 kW i una producció estimada de 13.070 kW; l'equipament consta d'una turbina Kaplan de 2.300 kW i un alternador de 2.650 KVA.
Història
La fàbrica i la colònia de Can Sedó configuren un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya. Situada al costat del riu Llobregat, les seves edificacions y el vell aqüeducte que portava l'aigua des del el salt del Cairat, son encara emblemàtics d'una indústria cotonera de primera línia europea. El 1871 va ser un mal any i Josep Puig va decidir tancar provisionalment la fàbrica. Però la situació aviat degué millorar, donat que l'any 1875 se sol·licita l'autorització per construir la presa i el canal del Cairat; així mateix s'adquireixen més màquines de filar i telers. Company de partit polític de Puig, Antoni Sedó va desenvolupar una política industrial i d'expansió, posant en marxa el canal del Cairat, amb la incorporació de la primera turbina en 1881. Degut a la seva prematura mort, Josep Puig, no va arribar a veure les màquines mogudes per la turbina i l'aigua del canal, però sí l'obra civil acabada. Després d'aquests antecedents, finalment, l'any 1903 es construeix al peu del Cairat la central hidroelèctrica, considerada la primera construïda a Catalunya. Les màquines eren dues turbines Escher Wyss & Cie. de Zürich, que podien rebre 6800 litres per segon, amb una potència de 300 cavalls. El 1911, l'aigua del Llobregat produïa 2.400 cavalls de força entre el salt del Cairat i el de la pròpia fàbrica, més modest. Les aigües sobrants de la presa activaven la central hidroelèctrica de 1000 Kw, amb una tensió de 5.000 V.
Bibliografia
ACHON, O. (2002): "Colònia Sedó". Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.
DOREL-RERRÉ, G. (1992):" Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó" Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112.
