Cementiri de Castellnou de Bages

Castellnou de Bages

El nou cementiri de Castellnou de Bages s'emplaça entre els vestigis de l'antiga casa rectoral, que va quedar destruïda arran d'un incendi l'any 1936, i n'aprofita les estructures que es conserven. Està concebut com a espai funerari i simbòlic, però també com a espai públic de visita. 

S'accedeix al cementiri per sota l'arc que forma l'antic pas que comunicava la casa rectoral amb l'església. El primer espai que trobem és l'anomenada plaça de Llevant que s’obre al paisatge amb un banc d’acer inoxidable, el “banc catalano”, un disseny de Lluís Clotet i Oscar Tusquets, 1974. En aquest espai hi ha quatre enterraments en fossa, amb làpides de granit Juparana de la Índia, disposats en un lleuger pendent. Aquesta plaça es delimita a l'est per un mur baix que s'estén en dos trams separats per una gàrgola de marbre blanc, i es tanca al nord per l'antic cup de Can Batista, convertit avui en espai de sepultura. En aquest cup es va dipositar el cos del maqui Ramon Vila Capdevila "Caracremada", juntament amb altres restes humanes localitzades durant les excavacions arqueològiques. Sota el sector de llevant hi ha setze enterraments en fossa i l'ossera comuna. 

A través d'un arc ogival gòtic s’accedeix a un altre àmbit, l’antic espai dels cellers i la quadra, on hi ha dos cossos de nínxols (un de sis nínxols sota la volta de l’antic vestíbul de la rectoria) i l’altre de dotze (en un espai annex), sota una volta de canó de pedra de l'antic vestíbul de la casa rectoral. Aquest espai, pel costat nord, és tancat per un mur amb restes d’opus spicatum, que ens testimonia la fase més antiga d’aquest edifici que es podria situar al segle X. Al sud de l’espai de la “plaça”, hi ha un altre sector amb un nou conjunt de nínxols (un de divuit i un de dotze). Tot seguit hi ha l'accés per escales al pis superior, l'antic habitatge del rector, on es pot observar una instal·lació d’un mur de marbre blanc inclinat dissenyat per reflectir la llum de migdia. 

El segon pis està destinat al passeig o reflexió, té dos espais descoberts, un cap a ponent i l'altre cap a llevant, on es van col·locar dos elements que li donen al conjunt una gran singularitat. El primer és la instal·lació per part del pintor i arquitecte Domingo García-Pozuelo d'"El balcó de Montserrat", que el conformen dues grans plaques de marbre blanc de Macael disposades en angle, que estan situades a l'antic balcó del despatx del rector, des d'on es pot veure la muntanya de Montserrat. Des de l'exterior es veu una llinda on hi ha la inscripció: 17 + 21 RT. FELIX PUIG REFAGUT". En aquest primer espai hi ha un columbari d'urnes cineràries, que aprofita un antic armari encastat del que era el despatx del rector. Al segon espai hi ha la instal·lació de l'arquitecte Antoni González, un monòlit negre que porta per títol "La porta entre dos mons". Es tracta d'un homenatge a "2001, una odissea de l’espai" amb la idea d'evocar una porta simbòlica entre el món dels vius i dels morts. Sota aquest espai de terrassa hi tenim el museu, amb una entrada independent del recinte funerari.