Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El nou cementiri de Castellnou de Bages es troba a l'antiga casa rectoral que va ser destruïda el 1936, arran de l'incendi provocat per la reacció popular en contra de l'alçament militar que va dur a la Guerra Civil. Està concebut com a espai funerari, però també com a espai públic de visita. S'accedeix al cementiri per sota l'arc que forma l'antic pas que hi havia des de la casa rectoral a l'església, fins arribar a la porta de reixa situada entre el cos més antic de la rectoria i un dels murs nous que delimiten el recinte.
El primer espai que trobem és l'anomenada plaça de Llevant, delimitada cap a l'est per un mur baix que s'estén en dos trams separats per una gàrgola de marbre blanc. Al nord es troba l'antic cup de Can Batista, que és el lloc on es van dipositar totes les restes de les exhumacions fetes arran de la construcció del nou cementiri i on també es troben les restes del maqui Ramon Vila Capdevila "Caracremada". Al sector oest hi ha un banc d'acer inoxidable que porta el nom de "Banco catalano", dissenyat per Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Sota el sector de llevant hi ha setze enterraments en fossa i l'ossera comuna. A través d'un arc apuntat es té accés a un espai descobert on trobem dos conjunts de nínxols, un de sis en dos pisos de tres que es troben sota les restes de la volta que va ser el vestíbul de la casa rectoral.
El segon conjunt, de dotze nínxols, està disposat en tres pisos de quatre i està situat al costat del primer conjunt. La paret nord d'aquest espai descobert hi ha un tram d'opus spicatum datat del segle X, que es va trobar en una de les excavacions fetes, i es diu que podria haver estat part del mur d'un antic castell. Els nínxols són prefabricats i amb tancaments de vidre, a través del qual es pot veure la làpida. A la paret nord d'aquest espai es troba una obertura amb tancament de vidre des del qual es pot veure l'interior del museu local. Sota la volta contigua a la façana de ponent de l'antiga rectoria es troba un espai, amb accés directe des de l'exterior, habilitat com l'avanç esmentat museu local. A migdia s'obre un petit espai on es troben dos conjunts de nínxols més, al costat est un conjunt de tres pisos de sis nínxols, i al sud, en un mur de nova construcció, hi ha un conjunt de dos pisos de sis nínxols. Davant aquest últim conjunt es troba l'antiga entrada principal de la casa rectoral i passant sota la volta, que era el vestíbul, s'accedeix per unes escales al segon pis on es trobava l'habitatge del rector. El segon pis està destinat al passeig o reflexió, té dos espais descoberts, un cap a ponent i l'altre cap a llevant, on es van col·locar dos elements que li donen al conjunt una gran singularitat. El primer és la instal·lació per part del pintor i arquitecte Domingo García-Pozuelo d'"El balcó de Montserrat", que el conformen dues grans plaques de marbre blanc de Macael disposades en angle, que estan situades a l'antic balcó del despatx del rector, des d'on es veu la muntanya de Montserrat. Des de l'exterior es veu una llinda on hi ha la inscripció: 17 + 21 RT. FELIX PUIG REFAGUT". També en aquest primer espai hi ha un columbari d'urnes cineràries, ubicat en el forat d'un armari de paret de l'antic despatx del rector. Al segon espai es troba la instal·lació de l'arquitecte Antoni González, que ja apareix anunciada a l'escala d'accés al segon pis on, en una barana, hi ha una frase molt significativa i alhora el títol de la instal·lació: "La porta entre dos móns". Es tracta d'un monòlit negre que, com l'àngel de l'escultor Josep Llimona al cementiri de Comillas (Cantàbria), en què s'inspira, presideix la ruïna des d'una terrassa inaccessible.
(Continuació descripció) Al ser, el de Castellnou, un cementiri no confessional, la figura expressa un missatge més abstracte, encara que pot expressar un missatge molt més espiritual. "Aquesta instal·lació està inspirada en el monòlit negre ideat per Arthur C. Clark, guionista del film 2001: A Space Odyssey, dirigit per Stanley Kubrick, un símbol modern del misteri, del desconegut: una porta tancada o oberta, segons la mirada de cadascú, entre el món dels vius i el món dels morts" GONZÁLEZ, A. (2006:3). Segons Antoni González també hi pot haver una lectura simbòlica de l'espai "La lectura de l'entramat simbòlic que conformen, per exemple, els tres xiprers que delimiten un triangle; els murs que tracten de senyalar, més que separar; contraposar, més que oposar, el món dels presents i el dels absents. O el curs de l'aigua de la pluja, l'aigua que ve de fora i, desllisar-se sobre l'espai de dins i acariciar superficialment l'ossera comuna que representa tots els absents, torna a la terra de fora a través d'una gàrgola blanca i un mur també blanc, per la qual es davalla suaument, com les llàgrimes d'enyorança davallen per les galtes. O la pujada voluntària, desinteressada al segon pis, que és com un ascens gratuït a un segon nivell de consciència, es podria dir religió o espiritualitat laica o inclús agnòstica (ja que l'espiritualitat no és patrimoni exclusiu dels creients). Una pujada a través de l'escala, superat el resplendor que ens espera i rep al seu peu en forma de mur blanc. Una pujada als espais oberts, als paisatges, als cels (creences, esperances, somnis i pors) de cadascú. Unes emocions i sentiments que també volem despertar i significar mitjançant aquell àngel que ens va inspirar Domènec i Muntaner i Josep Llimona. Un àngel que no podia ser qualsevol àngel. No podia ser un ésser alat, havia de ser un signe més que ecumènic, agnòstic, però capaç d'expressar missatges espirituals encara que no siguin transcendents. I què millor que aquell monòlit negre, de proporcions 1:4:9, símbol genuí del misteri, del desconegut; porta simbòlica (oberta o tancada) entre aquests dos móns contraposats però no oposats; brillant metàfora de l'ascensió, global o personal, a un segon nivell de percepció; símbol de la sinergia entre el missatge pretèrit, però vigent dels absents i el treball i l'esperança, la fe de futur, dels presents; símbol de l'amor i de la pau com a úniques sortides futures a una història basada en l'odi i la violència, que el propi monòlit, al·legòricament va propiciar al passat." GONZÁLEZ, A. (2000:152).
(Continuació història)
Mentre va anar prenent forma el cementiri nou, el vell va perdurar, i el primer trasllat de restes no es va iniciar fins el 10 de març de 2000. Al juny es van enderrocar els darrers nínxols vells. A la tardor de 1998 s'havien començat les obres pròpiament dites a l'antiga rectoria: la consolidació de les ruïnes, l'adequació de les diverses dependències per al nou ús, la restauració de la torre del cup de Can Batista, etc. El 7 de juliol de 2000, enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d'un espai dins el recinte del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l'arranjament del seu entorn, les obres a l'antiga rectoria es van donar per acabades, dia que també es va fer la inauguració pública." GONZÁLEZ, A. (2006:7).
Història
Entre 1976 i 1984 la Diputació de Barcelona va restaurar part de l'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages i al 1993 l'Ajuntament de Castellnou va demanar a la Diputació una nova actuació a l'edifici i a l'entorn, amb la remodelació de l'antic cementiri. Va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la cessió dels terrenys per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va intervenir a l'església i es van començar els estudis i projectes per tal d'arranjar l'entorn i construir el nou cementiri municipal. Després de diferents estudis es va proposar instal·lar el nou cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral abandonada des de l'incendi de 1936 i amenaçada d'enderroc. L'Ajuntament va acceptar la proposta i a partir d'aquí es va començar un estudi de documents i un altre d'arqueològic que tingué lloc entre 1998 i 2001 per tal de conèixer a fons la casa rectoral. La recerca arqueològica es va realitzar a partir de diverses campanyes d'excavació entre 1997 i 2000, i es va fer l'estudi de restes òssies i un estudi paleoantropològic de les restes de Ramon Vila "Caracremada" que van ser traslladades a un altre sector del nou cementiri (cup de Can Batista). "A les ruïnes de la casa rectoral, la recerca va consistir en l'estudi estratigràfic dels paraments, que va proporcionar la cronologia relativa de les nombroses etapes constructives del conjunt, complementant amb una sèrie de sondeigs en punts estratègics per tal d'aplegar informació sobre la data absoluta d'aquestes fases. El resultat de tot plegat va permetre proposar una evolució històrica de l'edifici molt esclaridora, que va palesar el veritable valor de la construcció, que remuntava al segle X, quan probablement era castell, el castell nou que dóna nom al poble. Tant a l'entorn de l'església com al recinte de la casa rectoral i els espais intermedis, també es van excavar nombroses tombes, bàsicament dels segles XVI al XIX, de les quals es va realitzar un complet estudi antropomètric i patològic. Pel que fa a la recerca documental, malgrat que a priori no hi havia perspectives de trobar gaires notícies, ja que l'arxiu parroquial havia estat cremat el 1936, finalment es va aplegar un grapat de dades." GONZÁLEZ, A. (2006:6). "El projecte es va plantejar amb el doble objectiu de donar resposta al programa funerari i contribuir a la revitalització del poble. L'objectiu general de l'actuació era col·laborar a aconseguir regenerar i refermar el paper del nucli antic [..]. Pel que fa al nou cementiri, es pretenia convertir el recinte en un lloc atractiu per a veïns i forasters, cosa que va induir a aprofitar tants els valors propis de la ruïna com els del paisatge i els que poguessin aportar algunes obres d'art contemporani. [..] Amb la decisió de situar el cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral s'impedia que es perdés de la memòria col·lectiva un edifici significatiu i, alhora, se n'usufructuaven els valors formals i sobretot sentimentals en benefici del nou equipament. Aquesta actuació, les ruïnes assumien nous valors que, juntament amb els genuïns, aportaven una nova significació col·lectiva. La intervenció estava destinada a aconseguir un recinte heterogeni, concebut no només com a espai funerari, sinó també com a espai públic de visita o passeig. El fet de decidir ubicar-hi algunes obres d'art i potenciar les visites al paisatge té a veure amb aquesta darrera funció. [..] Respecte al tractament general de la ruïna, es va considerar que no eren adients ni la inhibició ni la recreació, i es va optar per una conservació crítica i per la reintegració de les llacunes amb pedra. Aquesta decisió propiciaria després el criteri general d'obra, en què només s'utilitzà la pedra -quan va ser possible, extreta de la mateixa ruïna, que actuava així com a pedrera de si mateixa-, de diversos tipus, mides i col·locació per expressar el caràcter de cada llenç: llacunes reintegrades, murs restaurats o murs de nova planta. [..]
Bibliografia
GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona.
GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona.
