Cavallera
Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    Damunt de Guardiola i prop del serrat de Coma Traver.
    Emplaçament
    En uns prats a sota del serrat de Coma Traver sobre els Guixassos. Ctra B-402 Pk. 1'5 hi ha la pista
    820

    Coordenades:

    42.23735
    1.88474
    407980
    4676732
    Número de fitxa
    08099-81
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Se n'ha refet la teulada, les façanes i els interiors.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08098A00600077
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Conjunt format per la casa de Cavallera, les pallisses i les corts, avui convertides en explotació ramadera i situades damunt dels Guixassos a sota del serrat de Coma Traver prop del turó de Cavallera o de Sant Marçal. Està delimitada a l'est pel clot de la Gavernera i a l'oest per unes mulleres que miren a Terradelles. La casa té una planta rectangular de dos cossos compostos per una planta baixa i un primer pis coberts amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Ha estat molt modificada i gairebé no conserva cap obertura original. L'aparell de la part més antiga és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. La part de més al sud ha estat eixamplada modernament. A l'interior conserva encara la sala, la cuina amb la campana i la boca del forn de pa construït amb aparell de pedra picada i formant una arc rebaixat en un bloc monolític. El prisma del forn de pa es projecta a la façana nord amb una planta quadrada. També hi ha algunes espitlleres i una fornícula. La part de llevant i la coberta són molt modernes. Els coberts i annexos han estat refets modernament per a usos agropecuaris i no conserven cap traça de les antigues pallisses que deurien haver tingut una fisonomia molt similar a la resta de cases de Brocà.

    En uns treballs de restauració es van posar alguns elements com ara dues espitlleres a la façana nord, una fornícula i algun pany de paret realitzat amb aparell de pedra. Aquestes tasques van servir per conèixer l'estructura originaria de la casa amb una planta quadrada i amb espitlleres defensives. Conserva encara part del mobiliari original com és el cas del banc escó, la taula i alguna arca de fusta.

    L'origen d'aquesta casa ens és confús ja que no apareix com a tal fins als documents de l'època moderna com són el cadastre de Brocà de 1756 o documents posteriors conservats a l'arxiu municipal de Guardiola de Berguedà i en un full solt de cal Galló. Els documents de Sant Llorenç ni tant sols l'esmenten i els documents de l'arxiu de Bagà i conservats a l'arxiu de a Corona d'Aragó tampoc hi surt. Amb tot cal tenir present que Joan Fuguet i Sans en el seu llibre de l'arquitectura dels templers de Catalunya esmenta que els templers en les seves comandes del Berguedà i Cerdanya al 1170 adquireixen de la família dels Pinós les muntanyes de Palomera i Bagà per a l'ús de les pastures i la producció de la llana. Alguns documents de 1279 ens parlen que Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera van donar a la casa del temple de Puig reig i al seu comanador, els bens que els seus avantpassats havien donat a la dita milícia i consistents en els masos de Clera, de Saldes i de na Martina de Bagà.. Aquests masos dels que son identificables els dos primers, pensem que el darrer seria a cavallera ja que el topònim "cavallera" o cavalleria sempre ens fan al·lusió a les cases templeres. Amb tot però ni deixa de ser una hipòtesi.

    FUGUET i SANS, Joan (1995). L'arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona. Rafael Dalmau Editor. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol III. P-254 .AMGB. Cadastre de Brocà 1756.