Castell de Voltrera Abrera

    Baix Llobregat
    Can Vilalba - 08630 Abrera.
    Al mig de la urbanització de Can Vilalba

    Coordenades:

    41.52422
    1.92588
    410384
    4597510
    08001-16
    Patrimoni immoble
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Romànic
    Modern
    Popular
    X-XVIII
    Dolent
    Està en gran part enrunat i cobert de vegetació.
    Legal
    • BCIN
    • National Monument Record
    • Defensa
    BCIN-251-MH/R-I-51-5167(Llei 25/06/1985)
    Si, IPA 277
    Fàcil
    Sense ús
    Pública
    Ajuntament d'Abrera. Pl. Constitució, 1. Abrera
    -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar
    Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals)

    Les seves restes estan situades a la banda esquerra del riu Llobregat, encimbellat en un turó protegit per una tanca metàl·lica, al bell mig de la urbanització de Can Vilalba. S'aprecien restes de murs, encara notables, al costat de la capella romànica de Sant Pere, també en ruïnes. Les estructures pertanyents al castell han estat molt modificades i reconstruïdes en època moderna, quan n'eren els senyors els Despalau i Amat, els quals construïren a sobre del castell medieval una "domus" de murs de tàpia. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, fetes amb blocs de pedra i morter de calç. Sobre els turons que envolten l'antiga Vilalba donà lloc a un territori feudal amb el nom de quadra de Vilalba, i posteriorment passà a la baronia de Castellvell. Actualment, el castell està pràcticament en ruïnes i queden només restes d'una Capella dedicada a Sant Pere construïda al segle XI. Aquesta capella es devia edificar per necessitats de culte de les persones que vivien dins del recinte del castell i que estaven sota les ordres del senyor de Voltrera. També presenta un lamentable estat de conservació.

    Després de la invasió àrab al segle VIII, quan les tropes carolíngies reconquereixen Barcelona als sarraïns l'any 801, s'estableix la frontera al curs inferior del riu Llobregat i moltes viles de la dreta són abandonades. Cap a finals del segle IX, queden definitivament conquerits pel comte Guifré els principals llocs i castells de la riba dreta del riu, organitzant-se aquí una marca fortificada formada pels castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, situats en els camins principals que porten a Barcelona.

    Abrera, amb el castell de Voltrera, va passar a pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes, que posseïa la formidable fortalesa de Castellví, que barrava el pas cap a Barcelona al congost de Martorell, i també el Castell de Castellbisbal de manera que amb unes soles mans es protegien les zones del sud i del nord del camí del Llobregat.Els senyors de Castellví estaven directament emparentats amb els comtes de Barcelona i és molt probable que els Castellví haguessin col·laborat des dels orígens amb els comtes barcelonins en la conquesta i consolidació del domini del Llobregat.Els castells de Voltrera i Castellbisbal, al nord i al sud del congost de Martorell, segurament devien ser bastits en una época molt antiga, quan la possessió de les terres de la dreta del Llobregat encara era fluctuant o molt poc afermada. El terme del Castell de Voltrera s’estenia per la banda dreta i esquerra del riu i la seva parròquia, la de Sant Pere d’Abrera, estava situada a la banda dreta.

    El terme de Voltrera es documenta des del 996, però el castell no és esmentat fins el 1027. Llavors n'era senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. A partir d'aquest any, almenys, el castell de Voltrera serà destinat a cada generació al cabaler dels Castellví, retornant sempre a cada generació al llinatge troncal, per tal de ser novament assignat al fadristern.

    En temps de Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví a Voltrera des del 1196 fins al 1252, es trenca la tradició segons la qual el castell era tingut en senyoria directa pel germà del senyor de Castellví. Sembla ser que el llinatge posseïdor de la baronia s'esgotà per línia masculina i passà per matrimoni als Montcada. Des del segle XVI s'anomena castell de Vilalba. El 1514 era dels Lobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, senyors de Castellbell i el Vilar.

    Durant la Guerra de Successió, Josep d'Amat, primer marquès de Castellbell, que era filipista, per raons de seguretat solia residir al castell de Voltrera, anomenat també, ja des del segle XVI, de Vilalba. Acabada la guerra amb la victòria filipista, els Amat abandonaren el vell casalot del castell, apartat i incòmode, per residir a Can Vilalba, la casa que Manuel d'Amat, virrei del Perú i germà de Josep d'Amat, feu construir al peu del castell.

    Pel que fa al Castell, passà a estat d’abandó i durant la guerra Civil s’aprofitaren les bigues per fer foc i escalfar-se. No es coneix la configuració del Castell de Voltrera, i les poques  restes que avui queden dempeus són d’època posterior. El testimoni més visible, tot i que força degradat que queda de l’època medieval és la capella castral de Sant Pere, utilitzada pels senyors que habitaven el castell.

    AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit

    "Castell de Voltrera", Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

    CATALÀ, Pere (1967): "Castell de Voltrera", dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.

    PAGÈS, Montserrat (1992): "Sant Pere de Voltrera", dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.

    PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.