Castell de Sa Cirera Sant Feliu Sasserra

Bages
Sector sud del terme municipal
A 700 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 61'5

Coordenades:

41.9247
2.0202
418759
4641880
08212-2
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
Romànic
XI
Dolent
Sols es conserva la part d'una torre del castell. S'hauria de procurar evitar l'enrunament.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN nº 1458 R.I/51-5639
Sí, IPA.1652
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 001A00105
Jordi Compte i Marta Homs

El castell de Sa Cirera, del qual sols en queda un tros de la torre rodona, es troba adossat a la façana nord-oest del mas Cirera. Els murs de la torre que s'aixequen fins a una alçada de 3,20 metres des del terra, formen una circumferència, interrompuda per l'esfondrament d'una part del mur. Les mides corresponen a un diàmetre extern de 6,10 metres i un diàmetre intern de 2,60 metres. Els murs estan formats per carreus ben treballats de mides reduïdes disposats en filades regulars i units per morter oferint un aspecte consistent i compacte. Cal assenyalar que a l'interior es mostren els fonaments de la torre en contacte amb el nivell del sòl, i exteriorment, la part baixa de l'edifici és engruixida per una socolada, poc sortida, d'uns 85 centímetres. Partint doncs, dels trets que ofereix aquest aparell i les característiques generals dels vestigis subsistents, hom creu que pot datar aquesta construcció militar com una obra erigida el segle XI, i realitzada per mans expertes. (AADD;1984)

El castell de Sa Cirera formava part de l'antic terme del castell d'Oristà, i adquirí entitat pròpia quan a final del segle XI aquest desaparegué. La seva jurisdicció, però, no sobrepassava el terme de la parròquia de Sant Julià de la Cirera. Les primeres notícies del lloc es remunten a l'any 952 en una venta d'un alou que limita pel costat oriental a la vila de Cirera, situat al comtat d'Osona, a l'apèndix del castell d'Oristà, al lloc de Relat. Les poques referències del castell varien en la seva denominació, per tant surt esmentat tant com a castell com a domus. Possiblement el domini del castell passà a la canònica de Sant Pere de Vic a través d'una donació al segle XI, ja que aquesta l'infeudà a la família d'Olost. Així doncs trobem que Ramon d'Olost al 1155 disposa en el seu testament sobre el castell de Sa Cirera. Pocs anys més tard, però, al 1198 Pere de Lluçà disposa en el seu testament el castell de sa Cirera salvant els drets de l'Església de Vic. Així el castell de Sa Cirera quedà vinculat al patrimoni de la família de Lluçà i al castell de Quer, que la mateixa família tenia en feu dels bisbes vigatans, mantenint-se el lligam almenys fins al segle XIV (AADD;1984). D'aquest castell en provenia la família de cavallers cognomenats Cirera o Sacirera, feudataris dels Lluçà i dels bisbes de Vic. (AADD; 1995)

AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1995. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005.