Castell de Rocafort
Martorell

    Baix Llobregat
    Serra de l'Ataix

    Coordenades:

    41.46539
    1.92337
    410093
    4590981
    Número de fitxa
    08114 - 113
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XI-XII
    Estat de conservació
    Dolent
    Es troba en estat ruïnós.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN. 1023-MH. R-I-51-5224. Decret 22/04/1949
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 1122
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08113A009000260000TH
    Autoria de la fitxa
    Dídac Pàmies Gual. SPAL

    Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. Al cim es troba l'església de Sant Genís, i al seu redós s'albiren encara les restes de diverses estructures que n'haurien conformat el monestir, que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per un recinte fortificat, del qual només se n'observen alguns trams del llenç de migdia i la base d'una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta, l'església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a l'interior i 5,8 d'amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només l'extrem sud-oriental. La fàbrica és molt uniforme llevat d'algunes reparacions, com ara la reforma de l'arc escarser que hi ha sobre el portal de ponent. A banda i banda del portal de migdia, que hauria comunicat l'església amb les dependències del monestir, hi ha dos urnes funeràries, encabides en sengles arcosolis encabits al gruix del mur. L'església està dividida en tres espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada: el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m. En cadascun dels tres espais s'obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de capçalera que es conserven les traces d'una finestra de doble esqueixada. La porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. Al centre del timpà hi ha una roseta de sis pètals gravada. Les peces de l'arquivolta interior han desaparegut en gran part, fins i tot les columnes o brancals sobre les quals hauria descansat. És molt probable, però, que un capitell conservat al museu de l'Enrajolada procedeixi d'aquesta portalada. A part de les tres finestres que hauria posseït originàriament l'absis, el presbiteri era il·luminat per dues finestres més, una, de doble esqueixada, situada al mur nord, i l'altra, d'esqueixada senzilla, col·locada al mur sud. Al cor no hi ha cap obertura, i a la nau hi ha dues espitlleres que s'obren a migdia. L'església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del qual actualment només se'n distingeixen alguns panys de muralla que la protegia. Tot i que l'origen de la fortificació podria ser anterior, les restes que avui s'observen es poden datar, de manera provisional al segle XII. Concretament són visibles, un llenç que ressegueix el perfil de la roca pel vessant de migdia i una torre de planta rodona a l'extrem sud-est. Tanmateix, es conserven plànols de principis del segle XX on es dibuixen d'altres construccions corresponents al monestir i a la fortificació.

    La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 02 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

    El priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort fou fundat pels senyors de Castellví l'any 1042. Des de l'any 1146 hi havia una comunitat amb un prior, dos monjos i dos beneficiats. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any l'església de Sant Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V. L'ardiaca Pere Pau de Sentmanat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844, va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir l'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.

    PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.