Castell de Collbató
Collbató

    Baix Llobregat
    Entre els carrrers Amadeu Vives i Castell i la carretera B-112
    Emplaçament
    Al turó del castell. S'hi arriba per un corriol que surt de l'arc de cal Bros.
    423

    Coordenades:

    41.56944
    1.83009
    402460
    4602634
    Número de fitxa
    08069 - 40
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Romànic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XI-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Tot el conjunt està enrunat. Només queda un tros de la torre mestre, però els carreus cauen i el farciment interior es degrada. Les voltes també amenacen ruïna.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN: R-I-51-5462. BOE 5/5/1949
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    SÍ; IPA: BLL.06.001
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    2628002DG0022N0001GR    
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    Del castell de Collbató només en queden la base i un tros de paret de la torre semicircular. Aquesta construcció fa 5,20 m de diàmetre exterior i té 1 m. de fondària. El mur conservat té un gruix de 1,50 m. i 1,5 m d'alçària. Fou construït amb pedres lligades amb morter i revestides amb carreus regulars i ben tallats. Al voltant hi ha restes d'uns murs interior i d'una muralla exterior rectangular que tanca una superfície d'uns 228 m2. Al peu del turó, i al cantó del nord-est, hi ha quatre arcs: un és apuntat i la resta de mig punt, que allotjaven una cambra. La resta devien ser contraforts. A la façana hi ha uns encaixos per a bigues. Al costat hi la les restes d'una edificació de pedra, més moderna, amb un portal, un mur amb contraforts i un sobreixidor, que tanquen una antiga bassa i que són conegudes com la Premsa Vella.

    El castell de Collbató és esmentat l'any 1113. Va pertànyer als vescomtes de Barcelona fins el 1291; als Durfort fins el 1377; i al monestir de Montserrat fins el 1835. L'edifici original devia ser una construcció rectangular amb porta i finestres, on vivia el senyor (l'any 1376 la muller d'Arnau Gerald va treure el cap per una finestra mentre el procurador del monestir trucava a la porta), i d'una torre rodona, alta i amb el portal a mig aire. A finals del segle XVIII encara es conservava un bon tros de la torre i una part del portal, tot i que Francisco de Zamora ja la definí com una "atalaya arruinada". El castell ha estat objecte d'excavacions il·legals, mentre que les voltes del darrere no ho han estat mai.

    CODINA, Jaume, Josep MORAN I Mercè RENOM (INT.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 122. MUÑOZ I LLORET, Josep M. (1990), Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 436. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992), Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 351. RIBAS I CALAF, Benet (1997), Annals de Montserrat (1258-1485), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 213. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 287.