Caseta de Sant Esteve de Vilaramó
Gaià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dimensions modestes emplaçada uns 50 m a l'est de l'església de Sant Esteve de Vilaramó, a la part alta d'un turó dominant i amb una extensa panoràmica. Consta solament d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i planta sotacoberta) que té un petit cobert adossat a ponent. La construcció és força homogènia i no s'hi observen clarament fases constructives, tot i que és probable que el mas hagi evolucionat, bàsicament al llarg dels segles XVIII i XIX. La porta principal és a la façana de llevant, encarada vers el camí que condueix cap a l'església. Al seu damunt té dues finestres antigues, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'altra façana preeminent és la de migdia, que presenta dues portes rectangulars sense cap element distintiu. En aquesta part les obertures són amb llindes de fusta. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. En la recent rehabilitació s'han mantingut els volums originaris de la casa però s'han engrandit algunes finestres de la planta sotacoberta i s'ha construït un petit porxo de fusta.
En una llinda de la façana nord: 1780
Història
L'entorn de l'església de Sant Esteve de Vilaramó ha estat ocupat des d'antic (hi ha vestigis d'època ibèrica i l'església ja està documentada al segle XI) però la Caseta de Sant Esteve no sembla d'origen medieval, tot i que no ho podem descartar. El terme "caseta" pot ser indicador d'un mas no excessivament gran ni antic. Tanmateix, ja apareix documentat al segle XVII. Concretament, en un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 consta com una possessió del mas la Codina, per la qual el seu propietari pagava un cens a la Rectoria de Gaià. Al segle XVIII la casa es devia ampliar, tal com indica la inscripció d'una llinda, amb data de 1780. Al final del segle XIX havia passat a mans d'un mas més proper, el de Ferrers, segons consta en el Registre de la Riquesa de 1883. Llavors el seu propietari era Vicenç Paisa, de Monistrol, i les seves terres només abastaven 2,48 ha. A finals del segle XX la casa es trobava mig ensorrada i recentment ha estat reconstruïda.
Bibliografia
BADIA, Josep M (2016). "Història", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 66, 83.
IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 41.
