Caseta de registre de mina de can Coscoll
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Caseta de boca de mina de planta rectangular, situada al camí de can Coscoll, a pocs metres de la masia del mateix nom. L'estructura està adossada al marge del camí, a una cota més baixa que la gran bassa circular que es troba en una parcel·la superior, i forma part de la mina construïda per desguassar l'aigua de la bassa.
La caseta presenta una estructura construïda en maó massís, arrebossada amb morter de calç, rematada als costats de la part superior per formes sinuoses i una coberta corba. La paret frontal encara conserva restes decoratives d'estil modernista de línies sinuoses incises al morter de calç, per sobre de la llinda de la porta. Coronant la paret de la porta d'accés, hi ha una inscripció que només conserva les tres primeres xifres d'una data "190_", amb números d'estil modernista, dins d'una cartel·la de contorn sinuós i decoració floral.
La galeria de la mina presenta una coberta de volta catalana i està construïda amb maons massissos disposats plans i de cantell a les parets, i plans a la volta catalana. A la base de la galeria hi ha una mànega de goma, destinada a recollir l'aigua de la bassa situada a un nivell superior, conduint-la als camps de conreu.
Història
Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació.
Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.
Bibliografia
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 187-208.
RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). "Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 47-85.
