Casalliques
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb maons. La major part de les finestres tenen els ampits motllurats. De la façana principal destaca la finestra balconera del pis, d'arc rebaixat de grans dimensions i delimitada amb una barana de fusta. De la façana de tramuntana destaca una petita finestra bastida amb quatre carreus de pedra i situada a la planta baixa, i les restes d'una finestra tapiada al pis, que també estava bastida amb carreus de pedra. La façana de migdia presenta un petit porxo sostingut amb pilars de fusta i teulada d'un sol vessant, que protegeix la porta d'accés a l'interior. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions que la resta.
Adossat a l'extrem nord-est de l'edifici hi ha una petita construcció auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzada en un únic nivell. A escassa distància al nord-est hi ha un altre volum auxiliar aïllat, en origen destinat al bestiar. És de planta quadrada, amb teulada de dues vessants i distribuït en dos nivells. Destaca l'obertura d'arc de mig punt situada al nivell superior i una corriola de ferro utilitzada per elevar les bales de palla i emmagatzemar-les al paller. Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i emblanquinats.
Història
Segons la bibliografia consultada, la masia apareix mencionada en alguns documents datats entre els segles XII i XVII procedents dels escrits de mossèn Fortià Solà, de Joan de la Guàrdia i d'altres fonts. Tenim notícia que fou una de les masoveries del mas Llorà. Entre els anys 2009 i 2020 aproximadament, la masia fou rehabilitada deixant l'aparell de l'obra vist i extraient el revestiment arrebossat que cobria els paraments. En l'actualitat està destinada al turisme rural.
Bibliografia
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M32.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 471.
SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 35.