Casa/Antic Jutjat Granollers

Vallès Oriental
Plaça de la Corona 28-29 - Carrer Alfons IV, 2, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60526
2.28798
440669
4606195
08096-134
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Racionalisme
XX
1935
Marian Lasus i Pecamins
Bo
Inexistent
PEPHA nou, Núm. R-031
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15301DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta rectangular amb tres façanes, la tercera en un pati de parcel·la. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana limitada per un simple entaulamet que incorpora els respiralls del terrat amb un calat horitzontal de peces ceràmiques corbes. La façana a la plaça està composada simètricament segons un eix central que conté l'escala de veïns. La simetria queda trencada pel balcó en cantonada que enllaça amb la façana al carrer Alfons IV, composada segons dos eixos. Els buits són de proporcions verticals i apaïsats. Aquests darrers es troben emmarcats amb brancals de totxo vist. La horitzontalitat de la façana està reforçada per les fines impostes a nivell de forjat, la barana i la llinda d'arc pla. Els buits estan tancats amb persiana enrrollable i porticons. Les baranes dels balcons tenen dos terços massissos i la resta amb petites baranes de ferro. El conjunt és un clar exemple d'arquitectura racionalista (CUSPINERA et alií, 2001).

Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-031

La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986)..Aquesta puixança va fer que a principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació impulsada pel creixement econòmic té, també, el seu reflex en les noves construccions que, com aquesta, es troben a la zona d'eixampla de la nova ciutat.

BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.,