A uns 400m al sud-est del mas Vilanova, al turó a l'est del Pla de la Gana.
670 m
Coordenades:
41.75636
2.08087
423590
4623134
Classificació
Número de fitxa
08064-110
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Neolític
Estat de conservació
Dolent
Únicament conserva el forat de la fossa.
Protecció
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
Sí, CC.AA.: 1901.
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08063A017000520000KF
Autoria de la fitxa
Virgínia Cepero González
Descripció
Es tracta d'un sepulcre de fossa del que únicament es conserva el forat i del que es disposa d'informacions confuses. Va ser excavat l'any 1922 per Josep Sala i Molas, del Museu de Vic.
L'any 1961 R. Batista el va descriure com una cista rectangular, amb orientació de nord a sud, que devia estar formada per cinc lloses, situat al sud del mas Vilanova; el material arqueològic documentat adscrit al megàlit eren cinc fragments de ceràmica grollera de pasta rogenca i una vora d'un bol de pasta negrosa. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament en el neolític mig-recent.
L'any 1992, durant la visita a l'indret realitzada amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, s'observà una agrupació de pedres trencades a l'extrem est d'un camp del pla de la Gana, sota un marge; segons el pagès del mas Vilanova, podien haver format part del megàlit.
Finalment, l'any 2016, durant la darrera revisió de la Carta arqueològica, es va localitzar al sud del mas el forat de la fossa.
Tanmateix, el mateix autor constata l'any 1962 l'existència d'un sepulcre situat uns 400 m al nord-oest de la casa Vilanova, format per quatre lloses, que presentava una orientació est-oest, on es recolliren dents d'adult i fragments de ceràmica de pasta roja i negra, molt grollera. Es desconeix la situació d'aquest megàlit.
S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 2,3 km, al pla de la Gana, a pocs metres abans d'arribar a la bifurcació, direcció al mas de Vilanova i al mas Pedrós, a l'extrem septentrional d'un turó emboscat a l'oest del camí.
Bibliografia
AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol).
GUDIOL, J.M. (1920) Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic.
MARTÍN, A. (1985) "De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza", Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
MUÑOZ, A. Mª. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: I.P.A.
PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).
PETIT, M.A. (1990) "Les primeres etapes de l'edat del bronze al Vallès". Limes. 0, p.22-23.
BATISTA, R. (1961) "Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés". Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
