Edifici de tres nivells d'alçada (pb + 2p) amb dues obertures en cada pis corresponents a dues portes en la planta baixa i un balcó i una finestra en els pisos superiors. La composició arquitectònica es caracteritza per una marcada jerarquia de les plantes de l'edifici, que disminueix a mida que l'immoble guanya alçada; aquest fet s'evidencia tant en el tractament formal dels elements arquitectònics com en l'alçada dels forjats i en la reducció de l'amplada de la volada dels balcons. A la planta baixa destaca el tractament dels brancals i de les llindes de les obertures, conformades per carreus de pedra amb els angles interiors motllurats en forma de mitja canya; la porta de majors dimensions es troba en l'actualitat parcialment cegada, fet que contrasta notablement amb el bon estat de conservació general del frontis. Pel que fa al primer pis, l'element més significatiu és la barana metàl·lica del balcó, profusament decorada amb motius geomètrics i vegetals -visibles en el sòcol i en els laterals- i amb un fris d'oves sota el passamà. En contraposició, la barana del balcó del segon pis mostra únicament barrots simples. Els nivells de forjat es tradueixen en el frontis mitjançant la presència de discretes cornises motllurades. En el coronament, però, la cornisa mostra un desenvolupament significatiu del seu volum i se situa just per sota de la barana d'obra del terrat transitable de la finca. El parament de la façana presenta un revestiment de factura relativament recent. Finalment, cal mencionar la presència d'una rajola sobre l'accés a l'escala de veïns, que mostra un quadrilòbul amb relleu amb l'interior pintat de color blau i en el centre del qual s'identifica un quadrat amb una creu grega o de quatre braços.
En definitiva, es tracta d'un exemple prototípic d'habitatge de veïns de mitjan segle XIX que s'emmarca dins dels patrons propis de l'arquitectura civil catalana de l'època.
