Casa Rectoral
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de l’antiga rectoria de la parròquia de Sant Julià de Palou, avui transformat en restaurant. Es troba al costat de l’església i ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, possiblement dels segles XVI-XVIII.
És una construcció aïllada de planta aproximadament rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb ràfec perimetral de teula. La façana principal, orientada al nord, té el portal d’entrada desplaçat a la dreta, amb arc de mig punt adovellat. Tres grans finestrals ocupen la zona central, i entremig hi ha una fornícula que acull una imatge de la Mare de Déu. Tal com informa una inscripció, s’hi va col·locar el 1956 amb motiu de la Santa Missió. Totes les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, i algunes tenen motllures. Tanmateix, els tres finestrals principals semblen més aviat fruit d’una refecció més recent. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. La façana posterior (a migdia) dona a un pati tancat. A la planta superior es caracteritza per un ritme de finestrals acabats amb punt rodó que corresponen ja a una fase posterior, tal vegada als primers decennis del segle XX.
Història
Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.
L’església parroquial, dedicada a Sant Julià, està documentada des de l’any 943. L’església es trobava en molt mal estat l’any 1403; és per això que en diferents visites pastorals del segle XV i del principi del segle XVI (1508) es fan constants referències a la necessitat de reformar-la. El 24 de juny de 1561 el vicari general va donar la llicència per a enderrocar l’església i construir-ne una de nova i més gran. Es devia aixecar a la segona meitat del segle XVI, ja que a finals d’aquesta centúria i principi de la següent en les visites es diu que l’església no necessita reparació, però la teulada sí (ORTEGA; TERRADES). L’església actual és un edifici gòtic tardà, un dels pocs ben conservats a la comarca. La Casa Rectoral podria ser d’aquesta mateixa època o tal vegada una mica més tardana, dels segles XVII-XVIII.
Entorn de l’any 2002 l’edifici de la rectoria es trobava en estat força precari. Amb posterioritat a aquesta data ha estat rehabilitat i actualment acull un restaurant.
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
