Casa plaça Porxada 20 Granollers

Vallès Oriental
Plaça de la Porxada, 20, 08400-GRANOLLERS
Al centre de l'antiga ciutat emmurallada, actual casc antic.

Coordenades:

41.60812
2.28795
440669
4606513
08096-19
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Gòtic
XV
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Legal
PEPHA nou, Núm. R-088
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15305DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Casa situada a la plaça de la Porxada, que posseeix un marcat caràcter medieval. Forma doble cantonada, amb tres façanes, de planta baixa, pis i sotacoberta. Coberta amb teulada a dues vessants. Façana plana de paredat arrebossat. L'element més significatiu és el finestral geminat de pedra, d'arc trevolat situat a la planta primera sobre la font incorporada a la planta baixa de l'edifici, objecte de reformes que han canviat la seva configuració inicial. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). Les arcades de mig punt a la planta baixa són restes, segurament, dels antics porxos de la plaça i la seva comunicació amb els espais veïns.

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-088

Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.