Casa plaça Cabrits 5 Granollers

Vallès Oriental
Plaça dels Cabrits, 5, 08400-GRANOLLERS
Al nucli medieval de Granollers

Coordenades:

41.60864
2.28747
440630
4606571
08096-5
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Legal
PEPHA nou, Núm. R-024
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 15306DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Casa entre mitgeres dins el recinte medieval emmurallat, de planta baixa, pis i golfes. Façana de paredat arrebossat, plana i de composició simètrica amb obertures de pedra d'arc pla a la primera planta i balcó lleuger centrat a la façana. Les finestres de la planta primera, de considerables dimensions, comparteixen tant els brancals com la llinda, cosa que, unida al protagonisme de la balconada, fa que aquest conjunt sigui el tret que més destaca de la composició de la façana. El tamany dels forats decreix en alçada, essent aquest força important en la planta baixa, contrastant amb l'aspecte feixuc de la planta superior. El ritme de les finestres de les golfes reforça la simetria de la composició formant una "loggia". Els brancals i la llinda són de maó (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). A l'interior hi ha un arc de mitgera (N-S) emmascarat a la paret de llevant i un arc (E-W) al costat de ponent.

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-024

Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pesador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.